muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Un cinema modern (1919)

L'any 1897 a un pòster publicitari del teatre Principal s'anunciava la representació del drama de José de Echegaray, El Estigma, i seguidament oferia un espectacle nou, "mai vist en aquesta capital i aplaudit a tots els teatres d'Europa", quelcom que era presentat com El cinematógrafo, en què s'explicava què eren fotografies animadas amb moviment, sis hermosos quadres de gran efecte", funció a la qual es podia accedir per setanta-cinc cèntims de pesseta al pati de butaques i cinquanta a la cassola.

Dos anys després, era inaugurat també a Palma el cinematògraf Excelsior, establert al Teatre-Circ Balear, que oferia funcions diàries de devuit a vint-i-tres hores. Setmanes després, un noticiari deia que "El cinematògraf de l'Hort del Rei continua estant molt concorregut i, si hem de dir la veritat, la bonesa de les escenes que s'hi representen, la perfecció i correcta fixesa dels seus quadres, mereix bé l'atracció que el públic li dispensa. Totes les nits és un continuat formiguer de gent que acudeix a presenciar l'espectacle, el qual ha vingut a ser el passatemps obligat de nombrós públic, el qual troba allà una estona d'agradable i delitós esplai...".

El nou invent havia calat amb força. I hem de dir, en benefici del progrés a Mallorca, que aquí era experimentat i implantat un espectacle només un any i dies després d'aquella estrena al Boulevard des Capucines de París, l'invent de Louis Lumière. Per tant, Mallorca, a final del segle XIX, no es trobava tan aïllada d'Europa i de la seva tècnica com es podia pensar. Molts d'aquells primers cinemes que es deixaren veure per l'Illa eren ambulants i d'altres, fixos, tingueren una vida més o menys curta. Els primers empresaris eren estrangers: Luisini, Cipriani, Wilson, Escrici, Ferrusini, Walgraf... Entre els promotors locals hi havia Fogués i Calvo, Josep Tous, Josep Truyol i d'altres.

A final d'aquella centúria, entre 1897 i 1899, funcionaren els cinemes ja esmentats als quals, en encetar el 1900, s'hi afegirien el Líric, el Truyol, el Mar i Terra, l'Assistència Palmesana, la Protectora... I el mateix s'esdevenia a les ciutats i viles de la resta de Mallorca.

Durant la nostra infantesa i joventut, anys 40 i 50, vàrem conèixer encara algunes d'aquelles sales de projecció, el reduït escenari de les quals no hauria permès la representació d'una obra teatral, puix que en la majoria dels casos tenia just l'espai per a la gran pantalla. M'agradaria recordar els dos cinemes Modern, el de Santa Catarina, carrer de Fàbrica, i el del centre de Palma, plaça de Santa Eulàlia. Ambdós tenien aquell caràcter propi dels anys de la gran aventura del cinema mut, del film sense paraules i en un bellugador blanc i negre. El Modern de Palma era inaugurat el 1916 i el del barri de Santa Catalina, el 1919.

El primer tenia una estructura amb senzills alements modernistes, tant a l'exterior com a l'interior, amb pati de butaques i amfiteatre. Al segon, instalat en un primer pis, sobre un ambulatori de la Creu Roja, s'hi accedia per una "monumental" escala, que en cas d'incendi o altra dissort que posàs la gent en fuita, hauria estat per a tothom, davallant amb pànic aquells graons, un parany mortal. Però res no hi va passar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris