algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Que no us vénguin a plorar

De jovenet, vaig tenir un company d'utopia que es vantava de votar només partits polítics ultraminoritaris, sempre sense representació parlamentària. Evidentment, darrere aquesta actitud iconoclasta hi havia la impulsivitat pròpia del jovent, l'individualisme de l'edat i, bàsicament, una posició de caire molt més estètic que no pas ètic. Es tractava, al cap i a la fi, d'apuntar-se als més "purs", als més autèntics, als menys tocats per la brossa de la gestió pública, als que no haurien pogut estar involucrats en res sospitós (ni encara que haguessin volgut)... No sé si amb el temps aquest amic ha canviat el seu vot, però ha fet una feina molt interessant a l'Àfrica.

Si hom opta per l'estètica, farà bé de convertir-se, com els modernistes de fa cent anys, en sacerdot de l'art, però hi caurà de quatre potes si intenta disfressar-ho d'ètica o de res de semblant. L'estètica és l'estètica, els artistes i els iconoclastes són el que són, però això té molt poc a veure amb la política i amb les seues conseqüències.
El dia 22 ens trobam davant una disjuntiva bastant clara, i faríem bé de tenir les orelles atentes i els ulls oberts per entendre què s'hi juga la nostra societat. Una part dels nostres esteticistes estan seriosament preocupats per la situació de la llengua catalana, per les posicions que hauria de recuperar la cultura pròpia de les illes Balears, per la degradació mediambiental, per les desigualtats que existeixen en el si de la nostra societat, i posen el cor (sovent més que no el cap) en tota una sèrie de causes nobles.

Agafem només un parell de qüestions (per no fer aquest paper excessivament espès ni massa llarg), i analitzem què pot ocórrer. En qüestió de llengua, s'enfronten dos models: el d'aquells que més o manco han anat treballant perquè el català aconseguís (almenys) part dels espais que pertoca a qualsevol llengua oficial i que, generalment des de posicions bilingüistes, defensen una educació on el català i el castellà siguin les llengües habituals a les nostres aules, i llengües que han de conèixer els alumnes, de manera generalitzada, en acabar la seua escolarització. L'altre model és el d'aquells que consideren que tot ha d'anar en castellà (encara que ho dissimulen una mica, perquè, si no, es posicionarien directament contra la legislació vigent, i això tampoc no els interessa), i que el català ha de ser, com a molt, una peculiaritat folklòrica. Els partidaris del primer model mostren posicions favorables a la unitat de la llengua catalana, i els del segon model més aviat aposten pel secessionisme. No acaben de dir, moltes vegades, directament que l'eivissenc no és català, però sempre ho deixen entreveure una mica.

Els partidaris del primer model estan per un sistema escolar inclusiu, que permeti la igualtat d'oportunitats per als ciutadans del futur, i opten per potenciar l'escola pública, sense deixar de donar suport a la concertada; els que opten pel segon han quedat ancorats en un model que genera desigualtats, i la veritat és que no sembla que els preocupi gaire.

Els primers aposten, segons s'està veient crec que ben clarament (i no només amb gestos) perquè Eivissa cada vegada tengui més pes, i s'estan decantant cap a un insularisme progressista, compartit per bona part de la nostra societat. Els segons han optat per omplir Eivissa amb tanques publicitàries del seu candidat... a Mallorca! Això, de record meu, no havia passat en tota l'etapa que va de l'inici de la Transició a la democràcia fins ara mateix. Uns opten per augmentar l'autonomia, per requerir més finançament per als consells insulars i per un nou pacte fiscal amb l'Estat. Els altres, en canvi, opten per més espanyolització, per més concentració de poder i, en definitiva, per més unitarisme a l'estil del que es duia al segle XIX.

Més que el model Antich i el model Bauzá, que no s'acaba de saber ben bé quin és, s'estan enfrontant el model Llinàs i el model Delgado (qui s'ha postulat com a futur conseller d'Educació).

Aquest article va adreçat bàsicament als nostres esteticistes, als nostres iconoclastes, als nostres catalanistes, als nostres esquerranosos i ecologistes irreductibles, que tenen unes idees molt clares i unes actituds molt polides, però que, basant-se en el criteri "popular" segons el qual "tant fa PP com PSOE-Pacte per Eivissa", poden tirar per terra el Decret de mínims, la Llei de Normalització Lingüística, l'oficialitat efectiva del català... i tantes altres coses, fent en Bauzá president i en Delgado, eventualment, conseller d'Educació.

Als que potser no sou tan purs ni tan rigorosos, però més madurs i responsables, només un consell: si desencadenen el retrocés, que després no us vénguin a plorar!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat Joan, fa mes de 9 anys

La meua passió pels càrrecs? Estic fent classes i no vaig a cap llista. Tu, Miquela, siguis qui siguis, com tants d'altres, deu ser dels que pensen: "difama, que alguna cosa en queda". Llàstima. Quina manca d'ètica!

Valoració:0menosmas
Per Miquela, fa mes de 9 anys

No estaria malament reconéixer que el gran factor de disputa amb Eivissa pel Canvi ha estat la teva passió pels càrregs i que amb el PSOE estau a favor de la construcció grans infraeestructures

Valoració:0menosmas
Per Dissidents, fa mes de 9 anys

No a la censura mediàtica. Ens han esborrat el que haviem posat.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris