algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

La síndrome electoral

Tinc un amic que viu habitualment a l'estranger, però que té el costum de venir cada primavera a passar uns dies d'esbarjo a la nostra terra. També és cert que tenim el costum de sopar junts un cop ell és per aquí; així aprofitem per intercanviar dades de la situació d'ambdós, el seu i el meu, països. Al cap i a la fi, una rutina que mai no va portar res transcendent per al meu coneixement. Aquest any la cosa ha sigut diferent, la seva informació ha esdevingut sorprenent per mi, que reconec que no tenia ni la més petita idea de l'assumpte.
La cosa va així: el meu amic és un assidu parroquià d'un famós psiquiatre de la capital del seu país i fa poc temps aquest li va transmetre la seva preocupació per l'augment de persones que pateixen la denominada malaltia electoral.

Jo tot d'una li demano "què es això?".
Ell m'explica que, segons diu el seu psiquiatre, es tracta d'una alteració del comportament, que afecta un bon grapat de persones durant els períodes electorals. Aquesta alteració es desenvolupa en tres fases:
Durant el començament de la malaltia apareix en els afectats, sense cap motiu aparent, un estat d'intranquil·litat i d'irritació, que més endavant pot arribar a l'agressivitat que, segons diu el meu amic, quan més s'apercebria seria amb la conducció de vehicles. Aquesta simptomatologia és la manifestació d'una angoixa, que, com totes les angoixes, funciona com un senyal d'alarma per l'individu que la pateix. El psiquiatre del meu amic creu que aquesta angoixa és del tipus confusa i sempre coincideix amb la confecció de les llistes dels que es presentaran en un procés electoral. L'explicació del meu amic és que l'aparició de cop i volta de tantes cares en els diaris i altres mitjans de comunicació pot crear un estat de confusió en determinades persones que tenen la seva personalitat mal estructurada.

La segona fase té com a tret essencial l'augment de l'angoixa, al mateix temps que apareixen la por i la desconfiança, que donen pas més endavant a la tristor i la indolència, i en casos més greus es pot arribar a l'insomni.
Segons el psiquiatre del meu amic, es tracta d'una angoixa persecutòria que es posa de manifest quan una persona afectada va a comprar al mercat i torna amb un munt de fullets electoral; o passa per una plaça i de cop i volta s'adona que té al devora una persona que surt molt als diaris, que li fa entrega d'un altre fullet; també quan pren un cafè assegut a un bar i li fan entrega de més fullets; hem d'afegir-hi el fet de com troba la seva bústia, i s'adona que els seus programes habituals de ràdio i televisió estan plens de personatges que no reconeix. Tot plegat és apercebut per aquella persona com una amenaça a la seva harmonia, una alteració del seu ritme d'intercanvi amb el seu entorn habitual. No cal dir que aquesta angoixa persecutòria apareix sempre coincidint amb la campanya electoral, em diu el meu amic.

La tercera fase es dóna en casos molt desenvolupats i va acompanyada de tremolors, ensopiment i tartamudejades. Es tracta d'una ansietat depressiva que apareix quan es fan públics els resultats electorals. El meu amic no em pogué explicar la relació d'ambdues coses per la simple raó que al seu psiquiatre se li va fer tard i ho deixà per a una altra ocasió.
Quan torno a casa meva, vaig rondinant del preu que he pagat pel sopar i desitjant que aquesta malaltia electoral no travessi l'Atlàntic cap aquí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris