algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
13°

La mare dels Beretti (1929)

"La senyora Beretti estava molt cansada i el seu cos es feia més feixuc a mesura que el seu esperit s'aferrava a la vida, de cada vegada amb menys força. Les seves mans, marcades per la feina i ara sense res en què les pogués ocupar, semblaven molestar-la molt. Les movia amb inquietud. Era una dona per a la qual els infantaments no foren altra cosa que una senzilla incidència enmig de les penalitats de la vida, i per a ella la mort només significava una anella més en la cadena d'esdeveniments. No es tractava de quelcom en el qual ella pogués treballar: era, únicament, un compàs d'espera. Aniria al cel, que era un bon indret perquè s'hi trobaven Déu, els sants i els àngels, però no iniciaria el viatge amb gaire al·leluia dins el seu interior. La tenia molt preocupada el que faria el seu marit sense ella, fins que ell també es veiés preparat per emprendre el viatge. El marit sabia que ella havia de morir en un termini més o menys breu. Això li ho havien dit els metges, però no s'ho podia creure. S'apressava frenèticament a acabar la casa de Westchester i poder traslladar-hi així la seva esposa.

Estava convençut que les màquines de rentar elèctriques, la cuina també elèctrica i l'estufa de petroli havien de guarir la seva dona. El pobre home mai no s'adonà que la senyora Beretti era la darrera persona del món que s'emocionaria al davant d'un aparell estalviador de feina. Si teixia un parell de mitjons per al seu marit, sabia que serien bons. Si fregava la seva roba dins una pila plena de bombolles de sabó, barrejades amb la seva honrada suor, no dubtava que restaria ben neta; si s'havia de posar a quatre potes per netejar el terra, l'observació personal la deixava convençuda que no hi restava un gra de pols. Era, doncs, una dona que havia vingut al món per fer una tasca de servei personal. Per als diversos membres de la família havia estat cuinera, companyona, amiga, barber, massatgista, infermera, serventa, port en temps de tempesta, estel polar si algú perdia el rumb, banquer, consellera, confident i vara disciplinària de la mà del Senyor." Era la mamma.

Aquest excel·lent retrat de madona de família d'emigrants italians als Estats Units es deu a la ploma de Donald Henderson Clark. Aquest autor, especialitzat en novel·la negra i reconegut guionista de Hollywood, nasqué a South Hadley, Massachusetts, el 1887, i va morir el 1958. Realitzà estudis a la Universitat de Harvard, treballà en el camp del periodisme i fou una de les signatures més destacades del periòdic New York World. La seva producció s'orientà, per una banda, a escriure obres dedicades al món de l'espectacle, als teatres de Broadway i al cinema; per una altra, escriví novel·les de misteri, però sempre amb un realisme punyent, com és la saga dels Beretti, una forta bufada de l'aire de la Mediterrània a l'altra vora de l'Atlàntic. Una radiografia de la vida difícil dels que han de posar arrels fora de la seva pàtria natural.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris