algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

L'orgia dels traïdors

Les acusacions contra els polítics que sentim cada vegada que s'acosten unes eleccions són tan antigues com la mateixa democràcia. Si hom fa l'esforç d'anar als llibres d'història i fer un cop d'ull a les impressions que en els anys trenta es tenien sobre la classe política europea a països com Itàlia, França, Alemanya i Espanya, veurà que es deia exactament el mateix que es diu amb data d'avui: que la democràcia és l'orgia dels traïdors. Jo estic cansat d'escoltar-ho: tots els polítics són la mateixa escòria -els mateixos gossos, amb collars distints...-, només aspiren a escalfar una cadira, a robar de sotamà, a mentir per a seguir amb la seva farsa, etc. És una acusació fonamentada en els nombrosos casos de corrupció que omplen les pàgines dels nostres diaris, és cert, però com sempre que es fan anàlisis radicals i grandiloqüents, es cau en la generalització, l'arbitrarietat i la poca-soltada. Dir que la classe política és una classe corrupta i sense decència és tan temerari o perillós com afirmar que tota la societat està alienada i que forma una 'massa incompetent'.

El geni de la democràcia és que no necessita grans homes per a conduir-la -tot i que tampoc no els fa fora quan apareixen-: a la democràcia li basten els homes tal com són, imperfectes i limitats, de fet perquè la democràcia i el règim de llibertats es basen en això, en la limitació del poder i en la imperfecció radical de les nostres societats. Qui ens digui que s'ha d'usar la democràcia per reconciliar la societat amb ella mateixa no entén la idea fonamental, i aposta per una idea totalment antidemocràtica. Són els que encara no s'han adonat que una societat reconciliada amb ella mateixa -on regna per sempre el consens i la uniformitat- és un projecte indesitjable i totalitari els que continuen sospirant per una classe política pura i meravellosa, sense desencerts ni vicis, sense corrupcions ni falles de criteri. Aquesta idea és la que atia tots els populismes, els quals no són res més que una forma de fonamentalisme democràtic que anul·la la idea que diu venerar.

La classe política sempre tindrà elements corruptes. El contrari és un mite, una esperança a l'ombra de la qual sempre hi han niat els pitjors homes polítics. La democràcia és l'abolició de qualsevol idea de puresa social. Ara bé: hem de distingir. No distingir és fer el joc als que ho voldrien vendre tot com a corrupte i criminal, només perquè això els permet després presentar-se a si mateixos com a salvadors d'una situació falsament catastròfica. Els que ens diuen que tot és el mateix, sempre solen inclinar el seu vot en el mateix sentit: cap a la dreta espanyolista, cada dia més imbuïda d'aquest populisme mossegador.

Els que veiem ara irrompre en l'escena política són aquests falsos salvadors. Hi ha un buit, accentuat per la crisi, i molts bombers piròmans que se senten cridats a omplir-lo. Per nosaltres ara és indispensable distingir i ponderar, avaluar i premiar els que no vulguin enganyar-nos amb un vot que -celebrem-ho- no necessita revestir-se de les pompes del miracle.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris