algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
22°

El no-debat

No és que hi hagués gaire per escoltar. Convé mantenir el cap fred. Si ho aconseguim, efectivament arribarem a la conclusió que Francesc Antich no va ser un brollador incontenible d'idees, no va crear dificultats de seguiment del discurs per mor de la seva profunditat. No és el seu estil, per dir-ho de piadosa manera. La seva atonia de forma és superada per la de fons, o, siguem generosos, posem-hi una "x". Continent i contingut volen a la mateixa alçada de ponedora.

El debat no ens va sorprendre amb res que milloràs les grises perspectives. Ja estam que és un ritual propi de les democràcies avançades, sobretot de les democràcies que han arribat al bipartidisme com a expressió màxima del seu raquitisme. Sabíem que la confrontació seria una mena de representació depriment, ja que ens posa davant el ulls fins on ha anat a caure la nostra política, és a dir, la política que han fet les majories d'aquest país. Això és el millor que aquestes majories han pogut reclutar per representar-nos. Ser demòcrata, en aquest país, implica una forma especialment sacrificada d'heroisme intel·lectual. Significa haver de creure en un sistema que no pot destil·lar res millor al capdavant dels dos partits majoritaris. I hi hem de creure, quin fetge.

Repàs les retxes anteriors i em pegaria galtades per haver emprat el mot "confrontació" per referir-me al que, tan inadequadament, els mitjans n'han dit El Debat. Perquè també estava previst que José Ramón Bauzá es mostràs com un individu amb encaix perfecte en el model de militant conspicu del seu partit: i això implica ser impermeable a qualsevol discurs que no sigui la repetició d'un argumentari prèviament metabolitzat. Els militants del PP amb algun paper públic saben que és perillós debatre, entrar en la contrastació d'idees, de projectes, d'anàlisis de la realitat. Són autòmats, locomotores cegues i sordes que, sobretot, tenen por de descarrilar. No se'ls demana, ans al contrari, que defensin programa ni ideologia dels atacs dels adversaris. Simplement, aquests atacs no han de pertorbar la seva marmòria impassibilitat. Les bèsties a l'era encara tenen una visió més oberta de les coses, perquè almenys poden veure el que hi ha al davant.

José Ramón Bauzá va ser un digne soldat de plom de l'exèrcit del PP. Una mà superior el col·loca en el camp de batalla i el fa avançar o recular segons uns plans tàctics dictats pels interessos de Dalt. El poden enviar a debatre on sia: ell no debatrà res mai, sigui quina sigui la volada de les idees del seu contrincant. És cert que la seva impermeabilitat té un component notable de manca de respecte per la ciutadania, quasi podríem parlar de falta d'educació, perquè els homes públics han de contestar allà on se'ls demana. L'altivesa de Bauzá -de quasi tots els seus, de fet- és l'expressió del menyspreu més profund pels que no sintonitzen amb els seus interessos. Però tampoc això no és un problema seu, és un problema nostre.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa mes de 9 anys

Ahir vespre, devers les deu, vaig passar devora el parc de Sa Riera. Els autocars no hi cabien al voltant del parc i segurament no els vaig veure tots. La majoria duien el lletrero del poble de procedència.
Pobre POBLE nostre que es ven per entrepans, coca amb verdura i arròs brut.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris