algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

El centre

Després de tanta enquesta triomfalista, de debats previsibles i d'una maquinària electoral al servei exclusiu del bipartidisme, ja estam preparats per entonar i veure en directe un Habemus guanyador. N'hi ha molts que pensen, amb molta raó, que falten set dies per tornar a la nostra realitat: sense promeses absurdes, eslògans per riure i rostres de cinema fets amb el cursor d'un programa informàtic. El circ electoral està arribant a la meta i per això als polítics els resta una setmana de molta feina, d'intensitat, com els nins quan fan els deures en el cul del diumenge. Encara que en el moment d'escriure aquest article no ha començat el debat entre Antich i Bauzá, no fa falta ser gaire llesta per imaginar-se els noranta minuts de tedi absolut. Aquesta suma de missatges precuinats que ara li diuen debat electoral no és més que l'escenificació del que és la campanya i, el que és més trist, de l'exercici quotidià de l'activitat política.

Els candidats parlen segons un guió establert, consensuat i imposat a base de lleis pactades entre els dos partits que en aquest país tallen tot el bacallà. L'audiència escolta d'aquella manera i, segons els estudis, no canvia el vot sinó més bé al contrari, el reafirma. És com en les rodes de premsa dels entrenadors després d'un partit entre el Barça i el Reial Madrid, cada un interpreta les paraules del seu entrenador segons li convé o en funció de fílies i fòbies, cosa més habitual. Així els psicodrames conspiradors de Mourinho només fan créixer la rivalitat i l'enemistat entre les dues aficions, com també les provocacions constants d'Aznar i Mayor Oreja ens serveixen per constatar com està d'escorat el suposat centre del Partit Popular. Per tot això quan avui (per a ahir) els grans oradors de la política insular recitin les seves lletanies a la televisió pública balear la gran majoria no els veurà perquè una cosa és anar votar i l'altra, molt diferent, és haver-los d'escoltar per televisió.

Pels fidels o senzillament pels que es mouen per un arròs i porcella estan els actes centrals de campanya a poliesportius estibats de simpatitzants eufòrics que s'han desplaçat amb autocar i que a cop de consignes mouran les banderoles o ventalls de marres. Allà és on els grans partits mostren el seu poder mentre que els petits, els que no surten a les enquestes, ni tan sols són convidats als debats, han d'optar molts de pics per reunions a petita escala sufragades per l'amo de la casa. I és que a la gran festa de la democràcia només compten els grossos, els que amb la granera de la Llei d'Hondt s'enduen els vots, els que reben més ajuda, els que guanyen les enquestes i els que es tornen a la trona del poder. Tot això en nom de la democràcia eficaç, aquella que no entén de pactes, ni de matisos, ni d'ideologies, ni de llengües... no sigui cosa que el centre s'escori i es perdi a les urnes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris