cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Enquestes preelectorals

L'estadística és una part de les matemàtiques i, com a tal, forma part del currículum d'aquesta matèria a la majoria de cursos de totes les etapes educatives obligatòries i en moltes de les no obligatòries. La importància de l'estadística radica en el seu caràcter aplicatiu i previsiu. És a dir, és una ciència que s'empra en gairebé tots els camps del coneixement i no es limita a fer-se servir en les matèries tradicionalment anomenades científiques, com passa amb altres branques de les matemàtiques, sinó que forma part del dia a dia de molts de treballadors de les àrees socials i humanes. Els pedagogs, els psicòlegs, els economistes i els geògrafs, per exemple, difícilment podrien arribar a resultats correctes amb les seves investigacions sense fer ús de les eines que l'estadística posa al seu abast.

Ara que s'acosten les eleccions és molt bo de fer visualitzar una d'aquestes aplicacions de l'estadística. Molts de mitjans de comunicació i algun organisme oficial com el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) han publicat previsions dels resultats electorals obtinguts mitjançant tècniques d'aquesta ciència matemàtica. Com que l'estadística sol ser sempre a la part de darrere del programa, justament m'ha tocat impartir-la aquests dies als meus alumnes de tercer i de quart d'ESO. La proximitat de les eleccions i la publicació de les enquestes ha estat una eina que he pogut fer servir com a recurs didàctic per mostrar-los tant la importància d'aquesta disciplina i com l'ús concret que se'n fa.

Ara bé, els he explicat, especialment als de quart, les limitacions d'aquest tipus de treball. En primer lloc, les conclusions que se n'extreuen són molt sensibles a la mostra que s'ha triat. És a dir, que si no triam amb molta cura les persones que entrevistarem, de tal manera que les seves característiques reproduesquin fidelment les de tota la població, aleshores el resultat que obtenguem no serà vàlid. Si, per exemple, només entrevistam joves, aleshores la previsió no ens sortirà bé, perquè a la societat hi ha gent de totes les edats. També cal fer un nombre d'entrevistes suficients, perquè si la mostra és massa petita, l'error que cometem és molt gros i els resultats no seran concloents. En segon lloc, una enquesta ben dissenyada ha de tenir en compte la psicologia de les persones. Per exemple, no tothom vol dir a qui votarà i, tal vegada, gent més propensa a votar determinades opcions polítiques és més reticent a revelar el sentit del seu vot que una d'una altra idoelogia. I això s'ha de valorar de qualque manera. També hi ha gent que menteix deliberadament. Per això és convenient que l'enquesta no es limiti a demanar a qui fan comptes votar, sinó que contengui tota una bateria de preguntes, algunes de les quals han d'estar especialment dissenyades per detectar contradiccions entre les respostes i, per tant, possibles enganys de la persona entrevistada.

El tercer problema és que un estudi d'aquestes característiques, si està ben fet, només és una radiografia d'un moment determinat. Però com que moltes de les enquestes estan fetes un mes o més abans de la jornada electoral, cal tenir en compte que durant aquest temps es poden produir canvis d'intenció de vot a causa de la campanya o d'algun esdeveniment que impacti l'opinió pública.

El tercer problema que ens podem trobar és que l'enquesta no sigui científicament neutra, sinó que pretengui influir l'opinió pública de qualque manera per tal d'aconseguir algun benefici per a alguna formació política. Per exemple, si es detecta desencís i augment de l'abstencionisme entre els ciutadans propers a la ideologia del partit que encarrega l'enquesta, es poden inflar els reultats dels contrincants per tal d'incentivar els propis votants a acudir a les urnes. O, altrament, es pot intentar animar els votants afins i incrementar el percentatge de vot propi fins, per exemple, que permeti l'entrada al Parlament d'un partit que l'enquesta no manipulada deixava com a extraparlamentari, la qual cosa farà que els votants vegin aquesta opció com a més útil i l'acabin votant més.

Cal, per tant, no fiar-se excessivament d'aquests avanços. És ver que generalment marquen una tendència que sol ser real, però fins que la gent ha votat i s'ha fet el recompte no hi ha res de definitiu. Ara les enquestes auguren una majoria absoluta del Partit Popular. Pot ser que sigui així i realment la dispersió de les altres forces polítiques hi ajuden prou. Però encara no hi ha res de definitiu per molt que diguin. Després d'haver-ne llegit la fitxa tècnica, l'enquesta que sembla més ben feta i més fiable de les que he vistes és la de Gadeso, que dóna una majoria molt ajustada al PP, per tan sols un o dos diputats. I això, a un mes de les eleccions, pot canviar perfectament amb una major mobilització dels votants d'esquerres i nacionalistes. No cal ni l'eufòria dels populars ni el derrotisme dels altres. S'ha de treballar fins al darrer moment i ja ho veurem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris