algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Uns èxits del teatre menorquí

Dues novetats prou plausibles deixaran bona memòria teatral, a Menorca, del mes de maig que corre entre la florida dels camps i la retòrica dels mítings. Com que el periodisme a l'ús ho ha despatxat com a simples breus informatius que de seguida us passen per alt enmig de la cridòria i la vèrbola electorals de què van plens els diaris, vull fer-vos-en dos cèntims. Sí, només dos de petits i modests, un per a cadascun dels fets, no sigui cosa que algú em malmeni com a periodista miop atribuint-me incapacitat laboral permanent per posar l'ull periodístic allí on pertoca de debò.

El primer esdeveniment ens assabenta que el grup de teatre La Clota-Moll Oest ha rebut el Premi de la Crítica Serra d'Or, a Barcelona. I el segon, que a la benvolguda Laura Pons li han dat el guardó de millor actriu del 2010 a les Balears. Idò bé: per mi, no hi ha en aquest feixuc món cap mena de capell prou pesant que m'impedeixi d'aixecar-me'l en un gest d'enhorabona explícit i positiu. Ho faig amb el cor enjòlit de menorquí que estima la pàtria cultural.

La Clota ha estat reconegut pel muntatge titulat Assajant Albertí, que, en els darrers mesos, ha debutat a València, Mallorca, Barcelona i Menorca, emmarcat en l'Any Vicenç Albertí, el nostre traductor il·lustrat de la tombada del segle XIX. L'obra descabdella la trama de com quatre joves creadors teatrals són escollits com a finalistes d'un concurs europeu. El premi en disputa és el dret a fer la producció d'una de les obres d'Albertí al Teatre Nacional de Catalunya. Per aconseguir-ho, han de desplegar una demostració de llurs aptituds artístiques com a directors, tot presentant al jurat el muntatge d'una escena de lliure elecció. Irina Pavloska, especialista en teatre musical, n'hi munta una d'El barber de Sevilla, de Beaumarchais; Ramon Garcia, filòleg i historiador de les arts escèniques, hi presenta un fragment de Pamela de Goldoni; Julià Ametller, escenògraf, hi dramatitza un quadre de Don Joan o el convit de l'estàtua de Molière; i Marta Bosch, estudiant de dramatúrgia, hi concep uns compassos de La viuda astuta de Goldoni.

Disposen sols d'uns dies per preparar-s'hi i estan obligats a cooperar, malgrat que, al capdavall, són rivals. El conflicte -i la diversió- hi rau a cabals. Fet i fet, som davant una proposta original i espontània; hom diria que diferent, mitjançant la proliferació de recursos habituals com ara l'histrionisme, però mai de manera gratuïta o forçada, ans com a part còmica d'un enjogassat exercici de metateatre. Ho ben orquestra tot plegat el director Pitus Fernández. En definitiva, no crec que mai abans cap espectacle per a l'escena produït a Menorca hagi viatjat tant i amb tants aplaudiments per les terres de la nostra àrea lingüística, fent bona la unitat essencial que ens acobla a banda i banda del mar.

El segon fet per a la memòria, deia, és el reconeixement a Laura Pons Olives (Maó, 1945), una de les nostres veritables senyores de l'escena. Fa uns anys, la vaig tractar sovint en el si de la junta directiva de l'Ateneu de Maó, on ella portava la vocalia de teatre. La seva fortalesa espiritual per a les arts escèniques i el seu domini naturalíssim de l'art de la representació em van resultar fascinants des del primer dia. És néta, filla, esposa i mare d'actors i actrius remarcables del nou-cents menorquí -inclòs el que portam de XXI. Ha fet drama, comèdia, sarsuela i espectacles lírics, cinema, televisió (per exemple, Llàgrima de sang) i quantes modalitats s'han arribat a concebre per a les taules. Tanmateix, em revola per dins la vaga impressió que els poders públics mai no li ho han reconegut com pertocaria: ni el Premi Maria Lluïsa Serra del Consell de Menorca, ni el Ramon Llull del Govern autonòmic, ni tampoc, més avall en l'escala, una mera medalla municipal per deixar desada als calaixos de l'àvia. Bé: esper que algú, tard o prest, hi prengui atxes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jaume, fa mes de 9 anys

L'articulista, president de l'Associació de Protocol i Tècnics de Communicació de les Illes Balears, centra avui la nostra atenció en dues novetats escèniques: La concesió del Premi Serra d'Or al grup de teatre La Clota-Moll Oest i del guaqrdó a la millor actriu a les Illes Balers a Laura Pons Olives, l'any del seu 65 aniversari.

El teatre, des de sempre, a merescut un lloc de preminència dins de la cistella de la vida artística del nostre poble. Menorca, sempre ocupada en ésser capdevantera de la cultura, un cop més ens duu a la reflexió en torn al treball en excel·lència.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris