cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Zapatero, per què, per què?

Què saben els jerarques del PSIB-PSOE, que no sap el comú de la gent, sobre les eleccions de diumenge que ve? Tenen indicis fiables d'un naufragi sense pal·liatius?

No d'altra manera s'explicaria l'acció de govern els darrers mesos i l'organització de l'acte central de la campanya electoral, amb el protagonisme de Rodríguez Zapatero.

Si els socialistes creuen que hi ha alguna possibilitat de mantenir-se com sia a les principals institucions de la regió balear, no s'entén que els aplegui la campanya amb tant de deute com està escanyant ara mateix un munt dels seus proveïdors -empreses severament compromeses per aquest deute, treballadors amb la por al cos, un clima d'inseguretat... L'erosió de la imatge dels líders socialistes, per mor d'aquest problema, deixa la seva figura enormement compromesa. I com que la nostra gent -bé, o la majoria de gent que comparteix cens amb nosaltres- no fila gaire prim, per desinterès o per malvolença, hom trasllada a tota l'esquerra la responsabilitat que pertany, majoritàriament, als confrares del senyor Francesc Antich.

Ara, la sospita de la fatalitat com a estat de cos i ànima en el socialisme illenc creix sense aturall davant la decisió de dur a torejar a Inca el president de la Moncloa, un dels actius més devaluats de la política general espanyola. La rumorologia amb més fonament ha fet circular que la seva presència en campanya és temuda com una mala anyada pels seus propis camarades en totes les comunitats autònomes. Aquí, per si no n'hi hagués abastament amb un Francesc Antich que arrossega el llast de l'engany immens -ço és, el frau electoral de Son Espases-, ara se'ns frega pel nas el faedor d'aquest vodevil tràgic que és, per dir-ho així, la "gestió" de la crisi.

Algú s'ha molestat a fer el càlcul de què pot sumar i què pot restar la presència de Rodríguez Zapatero a la campanya electoral dels socialistes illencs?

La vida d'un partit polític -com la de qualsevol forma de confraria- tendeix naturalment a desenvolupar-se de manera autònoma, amb una connexió cada dia més feble amb allò que acaba sent el món exterior. També passa a alguns diaris, als hospitals, i sobretot onsevulla que hi hagi predomini de funcionaris engalavernats: vull dir que no és un punt de partida específic de la política. Es pretén que el món exterior s'adapti a l'organització del grup o l'empresa, fins arribar a interioritzar la maligna pretensió que aquest món existeix tan sols en funció de la pròpia mecànica del grup. Un objectiu d'aquesta magnitud està a l'abast de poques organitzacions en el planeta, però no de cap partit polític amb implantació en aquest pobre país insular. Aquí, perdre el món de vista, o simplement debilitar els canals de comunicació, pot ser letal.

Alguna mecanisme de connexió amb el món es deu haver avariat perquè al sanedrí socialista li hagi passat per malla que el seu cap de cartell a la força ha de lesionar els seus interessos i els de tota l'esquerra -a no ser que creguin que la pell ja és del llop. Si Rodríguez Zapatero volia ajudar, hi havia una manera segura: no fer res per als seus camarades illencs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris