algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Quina demagògia

Va dir Ernesto Sábato: "Justícia social no significa demagògia, perquè la demagògia és a la democràcia el que la prostitució és a l'amor". El paral·lelisme establert pel gran escriptor argentí es basava en l'enviliment que suposa per a la democràcia l'exercici de la demagògia, així com pels rèdits polítics personals (lucre electoral) que el demagog pensa obtenir-hi. De la demagògia, en resulta, idò, la indignitat.

Després d'escoltar el discurs de l'economista Arcadi Oliveres davant el públic que omplia la sala multifuncional des Mercadal en un acte organitzat per Càrites de Menorca dins unes jornades sobre immigració, hom se'n va reflexionant. Ha estat una exposició ben travada, fluïda, entenedora, on cada assert ve avalat per una cascada de dades, d'exemples contrastats, que serveixen una intenció didàctica. Què en diuen, però, d'aquest discurs, els instal·lats en el políticament correcte, els qui no es qüestionen el sistema en absolut, els qui l'entenen com un absolut les bases del qual serien intocables? Ho sabem; dirien que és "utòpic", no realista, demagògic...

A veure. Vuitanta mil morts de gana diàriament al món no és una xifra més lacerant que el terratrèmol de nivell màxim? Tanmateix, no hi ha una escala Richter per mesurar la dimensió de la tragèdia... El tsunami provocat per la fam al món és objectivament moltíssim més greu que el del Japó o que l'actual crisi financera i, no obstant això, la percepció que al nostre primer món en tenim és força escassa. Igual succeeix amb la crisi mediambiental a què ens aboca el creixement desbocat, on la capacitat de recuperació planetària front a la "petjada ecològica" va deixar de funcionar pels volts de 1986 i de llavors ençà la destrucció va cada any en augment. És insostenible. Si talles els arbres d'un bosc més del que el bosc pot recuperar-se, acabaràs sense arbres, sense bosc. És d'una obvietat palesa. Que 900 milions de persones consumeixin el 75% dels recursos mentre que a 5.600 milions els en correspongui el 25% és una injustícia. No es pot negar a Bangla Desh o a Nigèria una quota de consum més alta; nosaltres som els qui hauríem de decréixer.. Decréixer no és viure pitjor, sinó d'una altra manera -frisa de dir el professor Oliveres.

Ara, en campanya electoral, els qui no poden pair la legalització de Bildu solen ser els mateixos que inciten la xenofòbia tot criminalitzant els immigrants. Aquí Oliveres aixeca el to de veu: qui juga amb aquestes cartes, tan demagògiques, aquest sí que hauria de ser expulsat del joc electoral, per mentir, per delinquir contra la veritat. Convé saber que França, Itàlia, Portugal i Espanya presenten les poblacions més envellides del planeta i que, segons l'ONU, necessitàvem l'entrada d'uns 155.000 immigrants cada any, com ha estat fins al 2008. En l'horitzó del 2023 el ritme d'entrades haurà d'incrementar-se si volem mantenir les pensions. Segons dades de la Presidència del Govern, l'aportació només dels que "tenen papers" suposa un ingrés de 6.000 milions d'euros anuals a l'erari públic, que significa uns 105 euros per a cada ciutadà de l'Estat espanyol (cotitzacions a la Seguretat Social, IRPF i tot d'impostos indirectes). Cert que l'Estat els aporta serveis educatius, sanitaris, socials...; però no és cap regal. Més que una qüestió de solidaritat, ho hauríem de veure com una necessitat, àdhuc egoista.

La congelació de les pensions suposarà al Govern d'Espanya un estalvi de 1.300 milions d'euros, la mateixa quantitat que representa la participació espanyola en el finançament de l'avió de combat europeu el 2011. Un projecte ja obsolet abans d'acabar-se. Qui "obliga" a fer aquestes despeses inútils?

Del funcionament de les finances mundials al de les més properes, d'escàndol en escàndol, les dades que Oliveres posa damunt la taula impacten els oients. I suggereix solucions: un altre món és possible.

De fora, als televisors dels bars, Florentino Pérez passeja la Copa del Rei per territoris institucionals de Gallardón, d'Aguirre i de Rouco i el Barça acaba de guanyar la Lliga.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per JLC, fa mes de 10 anys

Si el mot és italià (sabato 'dissabte'), ha de ser esdrúixol. Altra cosa és que l'ortografia espanyola no s'apliqui en aquest cas. És així que els llinatges solen respectar les grafies originals i/o antigues; p. ex, en català els finals en -ch: Bosch, Vich, Lluch, o el meu Casasnovas amb els plurals en a. Em sembla que l'autor de l'"Informe sobre ciegos" preferia no posar-se cap accent gràfic.

Valoració:4menosmas
Per VVV, fa mes de 10 anys

Professor, vós que sou un homo de carrera, com s'ha d'escriure el llinatge d'Ernesto "Sábato" o sense accent "Sabato"; és que ho he vist d'ambdues maneres escrit...

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris