algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

Esbós per a una altra memòria

Fa tot just tres anys, el 27 de maig de 2008, dedicàvem aquesta mateixa columna al doctor d'origen algaidí Guillem Verger Garau, que acabava de rebre, a Barcelona, el Premi Jordi Gol i Gurina. Ara, ens toca fer memòria del seu germà Joan Verger Garau, que ha mort a Barcelona, on residia, als 87 anys. La trajectòria professional i cultural de Joan Verger Garau que acaba de finir és impecable i d'un gran interès, precisament perquè el seu compromís i la seva experiència van acompanyar el país en temps difícils, però també en una conjuntura de primavera democràtica i cultural. Tot i que no hem mantingut una relació personal, des de la meva infància vaig poder constatar l'admiració que la meva família tenia al notari Joan Verger, entre d'altres coses se l'admirava perquè sabia conjugar la saviesa popular amb la ciència jurídica, se sabia fer entendre i era un gran pedagog de l'univers testamentari.

Cada dia, en anar a escola, passava per davant allà on havia estat ca seva. Llavors, un casal tancat que servava la memòria d'una gent que entenia com especialment important. Anys a venir, vaig tenir oportunitat de conèixer les virtuts i les excel·lències de Joan Verger i encara vaig admirar més la seva trajectòria i el seu món de conviccions. Joan Verger pertanyia a aquella generació de joves mallorquins que van estudiar a Barcelona durant la Segona Guerra Mundial. Venien del món conservador, de les organitzacions catòliques i de la militància juvenil de la postguerra. Per això mateix, el pas per la Universitat i la conjuntura històrica provocaren una catarsi profunda en la seva vida, que aviat es transformà en compromís cívic i presa de consciència cultural i política. L'evolució va ser lenta, però ferma, amb un canvi profund en la manera d'entendre les conviccions. Entenem que a partir dels cinquanta, un cop ingressà en el cos de notaris, Joan Verger esdevingué un personatge clau en el procés de compromís a favor de la cultura catalana i en la lluita a favor d'un model d'Església progressista.

El país necessitava el suport i el lideratge dels joves professionals liberals i pogué comptar amb noms il·lustres, molts dels quals per ventura no han estat valorats, precisament perquè no militaren en les files de l'antifranquisme més radical o no destacaren per la seva lluita política en formacions que han merescut primers plans. Joan Verger pertany al grup de professionals demòcrates i progressistes, culturalment consistents, professionals solvents, cívicament exemplars que lideraren plataformes culturals, que donaren suport a l'Obra Cultural Balear, que lluitaren a favor del Dret Civil de les Balears, que cercaren sempre la manera de donar suport als col·lectius i els individus que maldaven per canviar el país. Ho feren des de la catalanitat, des de la convicció profunda que la manera de salvar la llengua i de prestigiar-la era emprar-la en el camp jurídic i en el món professional, tot això acompanyat de la recuperació de la cultura popular i el respecte a la ciència. Ells somiaven el pas d'una terra de senyor a un país senyor i sobirà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris