algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
19°

“Oh desmai en les tiges onejants”

Va ser el company Guillem Frontera qui, en un emotiu article titulat El cor de la tardor i també fent al·lusió a un trosset d'un vers de Bartomeu Rossselló-Pòrcel, va dir, més o menys, que Mallorca ens regalava dues primaveres excelses, la de l'estiu i la de l'hivern. Com poden suposar pel títol, ell va fer una referència explícita a la segona. I deia també que Mallorca havia estat cantada per poetes i artistes. Supòs que és per això - modestament, crec que tenc bona memòria per als versos-, i també perquè vaig tenir un padrí que gairebé tenia una glosa per a cada moment de la seva existència, que no m'és gaire difícil passejar per Mallorca i gaudir del paisatge esmicolant un fragment, més o menys imprecís, d'algun dels nostres poetes. Així, quan vaig a fer costureta, aquells matins de febrer en què les primeres ullades de sol pentinen de fulgors la serra de Tramuntana i aquesta sembla que s'acosta fins a entrar-te dins la vista, no puc deixar de mig recitar el poema A Mallorca, durant la guerra civil, i així els en podria posar més exemples, però no els vull cansar.

Aquest mes d'abril i els dies que hem passat de maig, he travessat Mallorca un parell, nostrat, de vegades de per llarg i una altra de per curt i he pogut recrear la vista, al Pla de Mallorca, amb les messes ja a punt de llavorar i he pogut comprovar, una vegada més, que és un autèntic privilegi viure en aquesta illa. I també un autèntic plaer de sensacions cromàtiques. I això que mai no he disposat de certes facultats d'observació, com les de L'ermità qui capta, de Joan Alcover, poeta que sabia distingir des del turó "la clapa de verdor si és blat o si és ordi"; però amb l'espiga a mig treure sí que distingesc el blat de la civada i de l'ordi; i no en parlem si es tracta de favó o una altra llegum. També durant aquest temps les vinyes comencen a crestejar en planes i comellars de verdors, i la brostada de l'alzina té un cromatisme diferent de la de la figuera, la de l'ullastre o la del garrover. En aquestes correlimes que he fet, m'he topat amb ciclistes, aquests que a segons qui fan tanta de nosa, i he pensat en ells, que potser vénen de la freda Alemanya o de les gelors daneses, i m'he dit que són ben sortats de poder practicar la seva quimera amb aquest temps assolellat i amb una catifa visual que només pot ser copsada, en la seva plenitud, pels versos dels nostres poetes més il·luminats. I, és clar, amb els camps verds de cereals, sigui blat o ordi, no he pogut estar de recitar-me aquell tros del poema A una dama que es pentinava darrere un reixa en temps de Vicenç Garcia, i que diu: "i que la saborosa/ feina del bes, batalla graciosa/ del córrer d'unes cames despullades,/ deixi les verdes herbes alterades./ Oh desmai en les tiges onejants/", d'on he tret el títol d'aquest paper.

I també he pensat, sovint, en aquell article que suara us he esmentat i com és de cert que aquesta illa ens regala sis o més mesos cada any on basta sortir al camp, sense endinsar-nos gaire en les carrerasses, per fruir d'un paisatge privilegiat. I si a això hi sumam les cases de les possessions que puntegen d'ací i d'allà, algunes sínies, brancals de pous de suar, algun albelló encara ben conservat i altres elements que formen part d'aquest patrimoni nostrat, no podem deixar de dir aquest lema que ha fet seu l'Obra Cultural Balear: "Mallorca, m'agrada". Talment com si fos aquell personatge que surt al poema de Joan Alcover La Serra, que "pel jove qui passa, plena de dolçor/ de la festejada l'ànima xalesta,/ tot és una festa/ que canta d'amor/". És cert que el fet de ser d'aquí potser ens predisposa, com Espriu, a estimar aquesta pàtria amb un desesperat dolor.

I tot això pensava mentre feia quilòmetres o els evocava, i també em deia que tota aquesta bellesa en mans d'uns fariseus que només estimen la cartera i que ens omplen de gavines les illes com si fos un abocador de residus putrefactes, tot aquest patrimoni, llengua inclosa, se'n pot dur, si res no hi posa remei, una bona sobatuda. I aquests pensaments es tenyien d'una verdor elegíaca.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys

Ses mateixes paraules es poden dir d'Eivissa

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris