algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

És natural, l'homosexualitat?

Vaig escriure la setmana passada un article que duia per títol El toro maricón i que tenia una intenció ben definida i, esper, ben clara: relativitzar i desmitificar una mica els principis i els símbols amb què s'identifica la mentalitat que podríem anomenar pròpia del nacionalcatolicisme espanyolista. Però ja ho sabeu: una cosa són els propòsits de qui escriu i una altra, sovint ben distinta, els interessos dels lectors. Així va ser. Els lectors que tengueren la bondat de fer comentaris a les meves maldestres paraules dedicaren les seves opinions no al tema del nacionalisme, sinó al de l'homosexualitat en els animals. De la lectura dels esmentats escrits he pogut endevinar que, sota les seves opinions, s'hi troba una pregunta que s'ha formulat de molt distintes maneres, però que en totes vénen a dir -a demanar- si l'homosexualitat és un fenomen natural o no. Si disposàssim de més temps o d'espai, hauríem d'aclarir amb quin sentit hem d'entendre la paraula "natural" -una qüestió sobre la qual, al meu parer, hi ha un grapat de malentesos- i també la d'"homosexualitat", una altra paraula que tampoc no està lliure d'ambigüitat. No ho farem i seguirem endavant.

Pel que record d'algunes ja llunyanes lectures, des de dos enfocaments, des de dues castes d'estudis, s'ha intentat contestar la controvertida pregunta de si l'homosexualitat és o no és natural. Els primers són estudis etològics que intenten esbrinar fins a quin punt és habitual o no la conducta homosexual en els animals. No hi ha gaire acord entre els estudiosos del tema i el ventall va des dels que veuen homosexualitat per totes bandes fins als que creuen que l'homosexualitat només es dóna en circumstàncies molt determinades i que es tracta, en no poques vegades, més de manifestacions de domini que d'amor. En els articles de Joan Roughgarden hi trobarà, el lector interessat, una bona guia per a l'estudi d'aquest assumpte. Una altra classe d'atracament són els escrits que intenten esbrinar si hi ha diferències morfològiques entre els homes homosexuals i els heterosexuals. Destaquen, en aquest camp, les recerques de Simon Levay, que ha postulat que, en el cervell, el nucli intersticial de l'hipotàlem anterior és més gros en els homes heterosexuals que en els homosexuals, que el tendrien més reduït i més semblant al de les dones. No és, tanmateix, d'aquestes dues castes de recerques del que voldria escriure avui, sinó d'una altra que intenta respondre la contradicció que sembla haver-hi entre els que creuen en un determinisme físic i hereditari de l'homosexualitat masculina i la doctrina darwinista. Segons la doctrina de l'evolució per selecció natural, un gen que atorgàs als que posseeixen una major inclinació cap a l'homosexualitat que a l'heterosexualitat seria un gen que posaria en obvi desavantatge reproductiva els que l'haurien heretat. Un gen condemnat a la llarga a esvair-se. La seva existència, i més encara la pervivència, seria, en principi i des del punt de vista del darwinisme, doncs, un absurd.

Per solucionar aquesta aporia, Andrea Camperio Ciani, després d'estudis estadístics en què ha demostrat que les dones que són avantpassades dels homosexuals són més prolífiques que la resta de dones, ha formulat una hipòtesi. Aquesta hipòtesi rauria en l'existència d'un gen que es trobaria en alguns cromosomes X, que són, juntament amb els Y, els que determinen el sexe. Si aquest gen l'hereta un home, aquest individu tendrà tendències homosexuals més fortes que els altres individus; si aquest gen va a parar a la dotació d'una dona, li atorgarà una fertilitat major a la normal. Des del punt de vist de l'evolució hi hauria, idò, una compensació. El que es guanyaria amb la major fertilitat de les dones es perdria amb la menor tendència a la procreació dels mascles que tenguessin l'esmentada dotació genètica. La demostració -encara pendent- de l'existència d'aquest hipotètic gen postulat per Andrea Camperio, que donaria una explicació biològica a l'homosexualitat, ens obligaria, sens dubte, a modificar molts dels esquemes de caire moral, filosòfic, pedagògic i, fins i tot, teològic que posseïm. La que quedaria intacta, tant si sí com si no, seria la doctrina darwinista.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ligeia, fa mes de 9 anys

Ni ho sé, ni m'importa. No cal justificar l'homosexualitat amb teories biològiques. La vida moderna no en té res de natural i ens en fotem. Cadascú que faci el que vulgui i que estimi qui vulgui.

Valoració:0menosmas
Per en Joan de la casa petita, fa mes de 9 anys

Ho sent molt jordiL te volia posar un positiu i me equivocat. Enhorabona pel teu comentari i enhorabona al Sr. Bujosa. Hito, quina te la feta Sr. Bujosa?.

Valoració:3menosmas
Per forastera, fa mes de 9 anys

Certament, el gen d'Andrea Camperio no diu res de les dones homosexuals, ni dels individus bisexuals.

Valoració:0menosmas
Per jordiL, fa mes de 9 anys

Sense voler entrar en detalls:
biològicament en la definició de vida hi entra la capacitat per a la reproducció. L'aparició de la reproducció sexual divideix els especímens en dues categories: els originals, que segueixen podent perpetuar-se, i una variant d'individus especialitzada, incapaç d'engendrar, que només existeix per fomentar la variabilitat genètica. És a dir, en una població de 100 dones, amb un home n'hi ha prou per fertilitzar tota la població i tenir nombrosa descendència. Si canviem els números (100 homes i una dona) hi ha seriós risc d'extinció inmediata.
Vist així la teoria del gen d'Andrea Camperio tindria cert sentit. Però i les lesbianes?
Parlar de que existeix l'homosexualitat entre animals amb sorpresa sona ridícul si pensem que som animals i que a la nostra espècie hi ha homosexualitat. Existeix, per tant, al món animal. Com també hi ha esquerrans, i tantes variants "no-majoritàries", però quantes de les nostres característiques van ser variants minoritàries fins que es va donar el cúmul de circumstàncies per a què suposessin una avantatge evolutiva? El "pieralopitecus catalaunicus", per exemple, tenia el polze oposable molt abans del que es creia fins ara, segurament en una època en que no suposava prou avantatge, i devia aparèixer i desaparèixer fins que combinat amb altres circumstàncies va ser del tot útil i es va quedar. Així doncs, oh sorpresa!, a la vida li agrada la varietat i fer probes, mentre que a alguns energúmens de la societat (i la religió) els agrada l'homogeneïtat i odien els trets minoritaris, com una desviació del model general més similar a Déu o a vés a saber què.
L'homosexualitat simplement hi és, hi era i hi serà. Va ser ben vista per uns, perseguida per uns altres. Personalment crec que cadascú miri de gaudir més que no patir la curta vida que cadascun tenim tant bé com poguem i amargant el mínim als altres. Què en pensen els gossos del tema? Què en pensaven els nostres avantpassats homínids? Potser sabiament no s'hi escalfaven el cap.
perdó per l'extensió.

Valoració:2menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys

Dissortadament, Cucala, l'homosexualitat és encara perseguida i castigada en molt indrets del món. La femenina, per qüestions culturals, sempre ha estat més facil de passar desapercebuda. A ningú l'estranya que dues dones siguin amigues íntimes; en canvi, si són homes, tot d'una els possen l'etiqueta d'homosexuals. El que m'empipa és que s'hagi de cercar una raó biològica per explicar allò que és diferent. Jo som la primera que crec que som química, que les hormones, les conexions nervioses, els neurotransmisors,etc, determinen moltes de les nostres accions i, potser, pensaments, però; que hi ha de la nostra voluntat, llibertat o com es vulgui dir? o és que també hi ha un gen que pugui determinar el perquè del sex en grup, el sado,la zoofilia o la pedofilia?

Valoració:-2menosmas
Per Tohi, fa mes de 10 anys

Avui n'Hito no té el seu dia. És evident que la baldufa no li balle bé, avui, a n'Hito. Pobre al·lot! I pens jo, Hito, i ara que et sabria greu, que aquest bon senyor tengués aquesta informació de primera mà?

Valoració:6menosmas
Per Cucala., fa mes de 10 anys

Record que fins els anys 60, l'homosexualitat masculina era perseguida i castigada. Deien que la policia afaitava una cella als marietes
No obstant, de la femenina , mai se'n parlava. No existia!

Valoració:0menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys

Tenc alguns dubtes.És aquest gen el que explica la crisi d'identidad de genero en alguns nens que encara no estan sotmesos a esquemes morals?I en els animals existeix aquest gen?Si no hi ha aquesta diferència podriem dir que la homosexualitat en els animals és una expressió més de la sexualitat tan "natural" com la heterosexual reproductiva ja sigui per dominació o per altres causes?.Podria suportar el nacionalcatolicisme espanyolista una homosexualitat que no sigui una anomalia genètica sino una opció triada lliurement? I com diu Joan. què passa amb les dones homosexuals?

Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys

No es diu res a s'article de ses dones homosexuals

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris