algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

Cultura i Globalització (i País)

L'organització erràtica del món cultural a les Illes Balears, com també la decreixent adhesió dels seus ciutadans a la cultura històrica del país expressada en llengua catalana van fer que un grup de gent creàssim un àmbit de discussió per impulsar processos de debat i reflexió: "Cultura i País". Avui ens reunim a Can Alcover (Obra Cultural Balear) per mirar d'aprovar un primer document, Per un nou impuls a la cultura, amb propostes per aconseguir que la cultura esdevengui uns dels elements de centralitat en l'articulació del nostre país. Malgrat tot, la deriva cultural en un món globalitzat, on les noves tecnologies adquireixen un paper fonamental, fan repensar el paper residual dels països de petites dimensions i amb una llengua parlada per pocs milions de persones, com el nostre, davant els grans moviments socials i econòmics que s'estan produint.

Les grans transformacions contemporànies apareixen etiquetades amb el nom de globalització, tot i que D. Harvey manté que hi ha poca diferència amb el que s'anomenava imperialisme. La globalització, que s'articula sobre el predomini de l'economia financera transnacional, demostra la impotència dels estats davant l'economia global. En relació amb l'anterior es reafirma la dominació mercantilitzada dels fluxos culturals de masses en l'anomenada societat global, com bé ho analitza M. Outeiriño a A Trabe de Ouro.

Ja Adorno i Horkheimer (1947) feren esment de l'expansió internacional del que anomenaren Kulturindustrie, que ha anat convertint-se en enormes canals de mercaderies culturals ("molt globals, però... bàsicament nord-americans"). Ara bé, una cosa és la globalització cultural i l'altra la imposició d'una cultura global unitarista. El que en diuen "desterritorialització de la cultura" té efectes dramàtics sobre les cultures nacionals, perquè les grans empreses no vehiculen més que una cultura estandarditzada que és incrustada en els mitjans de comunicació. Això sí, predicant la bondat de la comunicació sense fronteres (amb algun esperpent real: els valencians no poden veure TV3). M. Featherstone ho denomina Cultura global o "Cultura mercantil tecnificada homogènia", un invent que posa en crisi la diversitat.

Aquesta diversitat, nascuda de les diferents tradicions i bressolada en les nacions prèviament a l'aparició dels fenòmens moderns de mundialització, ha estat reduïda i descontextualitzada, i la globalització ha seguit el camí de convertir, de moment, la cultura del segle XXI en una difusió sostinguda d'elements provinents, sobretot, dels EUA. És cert que el concepte de cultura és relatiu, i de cada país, però també és universal, un conjunt de geocultures com diu I. Wallerstein. Però el desbordament dels estats o nacions, que en feien de contenidors, per la constel·lació postnacional que derivà amb la globalització, empeny cap a la concepció d'una nova "ciutadania global", que també fa entrar en crisi la tradició i la diversitat: és la universalització de l'individualisme.

Això, juntament amb el que P. Sloterdijk anomena la "simultaneïtat desterritorialitzada" o el temps comú, la sincronització del tot el que passa al món -aquest temps comú dels mitjans de comunicació globals- crea a la vegada una homogeneïtzació, que també erosiona la diversitat de les formes culturals pròpies. Diu A. Kuper: "A mesura que ens semblam més els uns als altres, ens pareixem menys a tota la gent que va viure abans. És una convergència que ens distancia amb una rapidesa brutal dels qui han estat els nostres avantpassats recents". Aquests processos penetren per la condició nodal -de cruïlla de gent- de les ciutats, pels mitjans de comunicació de masses, per les xarxes digitals. Les ciutats i el ciberespai són ja formes culturals d'un nou ordre transnacional.

Afegits a aquest procés han aparegut conceptes com hibridació, mestissatge, multiculturalisme, interculturalitat... Malgrat això, els mitjans globals transmeten idees reduccionistes que responen als interessos de pocs estats hegemònics, i les fan passar per "més universals": no és res més que domini cultural. I per si no n'hi havia prou, s'han aposentat en els circuits globals grups d'elits mediàtiques que impulsen una nova identitat, en podríem dir 'cosmopolita', amb un llenguatge de distanciament o de repudi cap al que és híbrid o mestís. Una reorganització de l'antic imaginari colonial (J. Friedman).

Per tot això, oposar-se a la substitució de les literatures nacionals pels best sellers internacionals, o a l'esfondrament de la cinematografia pròpia pel pes enorme de Hollywood, o que les nostres televisions estiguin saturades de productes americans... hauria de fer reaparèixer les cultures pròpies com un terreny de resistència contra el domini mercantil de la cultura global. Per exemple, aprofitant algunes de les seves eines, com Internet i les noves tecnologies: s'ha de desterrar la tecnofòbia. Les xarxes digitals són una gran oportunitat per a llengües com la catalana i territoris reduïts com les Illes Balears, permeten obrir nous espais de comunicació entre els qui hi habitam i internacionalitzar la nostra cultura.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jack, fa mes de 9 anys

Unn grup de gent? o un grup de tresmil-euristes universitaris? que ja tenen la vida resolta i fan com si s'interessen per la cultura. Vaja tudada de temps (i segurament de diners). És com citar a Adorno i altres grans del pensament, sense entendre els seus textos i copiant paragrafs del wikipèdia...

Valoració:0menosmas
Per Es Jai, fa mes de 9 anys

Això és al·lucinant. Una gent s'associa per treballar per la cultura del país, renunciant a subvencions i altres prebendes, i l'únic que rep és, per part d'una certa gent, escepticisme o sarcasme. És la mateixa gent que després es queixa: "Aquí no es fa res mai, no anam enlloc, la cultura no existeix", etc. Serà un plaer i una llàstima treballar sense escoltar aquells que ho saben tot i no fan res.

Valoració:2menosmas
Per Per Si les Mosques!, fa mes de 10 anys

Que tingueu sort en aquesta empresa! Qualsevol avenç ha de ser benvingut.
Ara bé, d'ençà del remot anunci, primer, i, després, de la presentació oficial del grup de persones il·lustrades que ens heu de salvar la pàtria (a l'entorn d'una sola església i d'un sol partit), han passat molts de mesos. Si la vostra eficàcia és proporcional a la diligència... quanta indigència! Sí, ja sé que som una escèptica nihilista, però ens ho arreglareu tot vosaltres, amb l'ajut d'Adorno, Friedman, Ouiteriño, Horkheimer, Featherstone, Kuper, Sloterdijk i tants d'altres referents imprescindibles aconseguireu que el poble s'aixequi a aclamar-vos!
Uns es mengen la cultura i uns altres el pastís!
De moment, ja he encarregat la vacuna.

Valoració:-7menosmas
Per Volem TV3!, fa mes de 10 anys

"els valencians no poden veure TV3"; els mallorquins, tampoc.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris