algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
20°

Pagar multes pel dany que no hem causat

Els nostres governants, en general, encara no han assumit que una de les seves primeres obligacions és la preservació del medi ambient. Podríem dir-ho d'una altra manera, tenen una concepció del medi ambient reduïda a l'equilibri entre espais urbanitzats i agrícoles o forestals, a la qualitat de l'aire i de l'aigua, i molt poca cosa més. És clar que, a un país com el nostre, aquesta concepció del medi tan esquàlida tampoc no ha obligat a gaire, i en aquesta història sí que hi ha grans diferències entre uns i altres governants. Però, en general, al medi ambient encara no s'han incorporat altres vies de contaminació, com la lumínica o l'acústica.

La contaminació lumínica els presenta dificultats, als governants. No estan disposats a deixar d'il·luminar elèctricament els monuments, per exemple, i això que el nostre país gaudeix de moltes hores de sol. A més, privar la vista d'aquests monuments en la penombra del cap al tard, o navegant en la fosca nocturna, o a la llum de la lluna, o a les primeres insinuacions lumíniques de la matinada, revela una manca d'imaginació plàstica absolutament lamentable. En aquest camí de la tudadissa de doblers, s'arriben a il·luminar pedres de valor més que dubtós, però, és clar, tothom vol il·luminar allò que té, encara que valdria més esbucar-ho -de vegades.

Però hi ha un assumpte en el qual els nostres governants manifesten de manera més pregona la seva covardia o la seva apatia: és el renou. Així com, respecte de la contaminació lumínica, hi ha amplis acords a defensar que una colònia turística s'ha de presentar engalanada, sobretot de nit, quant al renou hi ha un acord total a considerar-lo, com a mínim, molest. Del grau de rebuig al renou podeu deduir el lloc que ocupa la cultura en un país, en una comunitat, en un poble i, sobretot, en un individu. Quan l'individu que hauria de prendre decisions per preservar el silenci del lloc que se li ha encomanat cerca excuses i empeny dies perquè passin anys, podeu començar a pensar en la possibilitat que tengui interessos tèrbols en la seva inacció o que, simplement, sigui una d'aquestes dites persones a les quals el renou ni molesta ni incomoda. Una persona que no necessita silenci, ja ho sabem, és una persona insensible a la música, a la lectura, a la conversa, a la reflexió. Un governant que es mostra d'aquesta manera davant la seva gent, d'alguna manera es reconeix en aquest perfil -llevat, ja ho hem dit, que hi hagi interessos clandestins en joc.

No voldria que ningú aplicàs de manera esquemàtica aquest esbós massa esquemàtic de la qüestió, però el civisme ens du a celebrar que un jutge hagi condemnat l'ajuntament de Manacor a pagar 100.000 a veïnats d'uns pubs des dels quals es generava renou. Ara queda la pregunta de sempre: per què, si hi ha hagut abandó manifest de responsabilitats per part dels governants municipals, la multa l'han de pagar els contribuents?.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Dissidents, fa mes de 10 anys

Efectivament. Qui hauria de pagar les malifetes són els responsables i no el conjunt de la ciutadania. De fet es tracta d'una malversació més de cabdals públics a la que ens volen acostumar, però alguns no ens resignam.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris