nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
14°

Hospitalitat i valors universals

Amb la meitat de la població nascuda a fora, som la regió d'Europa que més increment demogràfic ha tengut durant els darrers 15 anys. Per això és clamorós el silenci de l'administració (qui és el responsable d'immigració) i dels partits polítics (què en diuen durant la campanya?). Però aquells que amaguen el cap davall l'ala seran els primers que sí que tendran coses a dir (i les diran ben fort) quan alguna opció racista entri al Parlament i arrambi amb una bona grapada de vots. No entenc la covardia ni la impostura intel·lectual de passar de llarg davant un problema que ens afecta més que a cap altre territori d'Europa.
De fet, la coartada sociològica que justifica l'actitud evasiva és negar que la immigració sigui un problema: aleshores no és pertinent cap solució. Però és innegable que amb la immigració, a més d'oportunitats, apareixen problemes. Un d'ells, probablement el principal, és l'identitari. La cultura és el fonament de la identitat, si no n'és un sinònim. I a Mallorca hi ha una gran diversitat cultural.

Davant la diversitat cultural, alguns sociòlegs i conflictòlegs assenyalen que hi ha dues posicions extremes: el relativisme cultural i l'universalisme. El relativisme ve a dir que la cultura de cada poble és essencial en la conformació de la identitat, que tothom té dret a defensar-la fins a les últimes conseqüéncies, i que totes les cultures són igualment respectables: no és lícita la ingerència d'una cultura en l'actitud dels posseïdors d'una altra. Segons aquest principi, si hi ha cultures (i n'hi ha) que no tenen els drets humans dins el seu capital de valors, ningú no és qui per, des de fora, qüestionarles. Això fa lícita l'ablació del clítoris, la desigualtat de sexes, la ingerència de la religió en la política o el rebuig de la democràcia entre aquells que tenen aquestes conviccions. La majoria dels professionals "progressistes" de la immigració o la mediació cultural són partidaris, amb alguns matisos, del relativisme cultural. I "papers per a tothom" és la seva recomanació.

L'universalisme és l'altre extrem: les cultures no són importants per a les persones, tots som ciutadans del món i hem d'abandonar les nostres cultures particulars si això fa millorar l'enteniment entre els humans. Segons aquest principi, la desaparició d'una llengua no és cap desgràcia, i la imposició d'una cultura a llocs on no n'és pròpia és una solución molt pràctica per aconseguir la concòrdia universal i la desaparició dels conflictes identitaris.

Curiosament, l'experiència m'indica que molts d'individus poden estar adherits simultàniament a les posicions de l'universalisme i del relativisme culturals, tot depèn del problema al qual s'enfrontin. Si es tracta d'identitats sustentades en conviccions religioses exòtiques, s'han de respectar sense matisos, especialmente si hi ha algun comportament antiamericà o antioccidental en els règims que les tutelen. Però si es tracta de cultures fonamentades en una llengua que entra en competència amb la de l'analista, aleshores l'universalisme s'imposa i aquest tret identitari passa a ser negligible. La major part dels mediadors culturals castellanoparlants no veuen la conveniència d'aprendre el català.

Hi ha una tercera posició, intermèdia entre l'universalisme i el relativisme culturals, que és la que a mi m'agrada: és la que s'anomena "sensibilitat identitària". En aquesta posició els valors culturals són importants, però no absoluts. Per damunt de les cultures particulars hi ha uns valors universals, com és el cas dels drets humans, que no s'han de conculcar en nom de cap altra convicció. La meva opinió és que l'hospitalitat i aquesta sensibilitat hauria de ser l'actitud del nostre poble a l'hora de tractar amb els immigrants. Algú em pot dir, amb la mateixa precisió, quina és l'opció de cadascun dels nostres caps de llista al respecte?.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Arnau, fa mes de 9 anys

No sé quina és exactament la meva opció; però odiï que trepitgin la meva petita cultura en nom de la "universalitat" Qué és, ser universal? Viure a Nova York? Algú creu que aquells guaranots amb la gorra girada i els pantalons enormes d'olla baixa que ha reduït al llenguatge a un grapat de frases fetes, per molt universals que semblin són la solució al futur?

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris