cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Debat a 2

La tendència bipartidista, com la majoria de les coses, no és pura casualitat. Certament, n'hi ha que hi colquen per simple comoditat, els de la llei del mínim esforç pensen: quan manco factors millor, tot és més fàcil i senzill. Tanmateix, n'hi ha que tenen una actitud activa i conscient de la promoció d'un món dual en blanc i negre. És l'esquema partidista que aquest concepte que anomenam Madrid promociona i defensa. I per això s'ha de lluitar contra les tergiversacions.

El sistema constitucional i legal en què estam inserits proclama com un dels seus valors superiors el pluralisme polític juntament amb la llibertat, la justícia i la igualtat. Això ho diu el primer número de l'article primer de la constitució. Reduir la realitat al bipartidisme i provocar debats televisius a dos és el contrari del pluralisme polític.
Que els partits anomenats constitucionalistes es passin la carta magna per l'arc del triomf no és una cosa sorprenent, perquè estam massa acostumats a comprovar que és pràctica comuna. Ara bé, que no sigui novetat no vol dir que no s'hagin de recordar les coses i les incongruències. Que una televisió pública que, en teoria, hauria de seguir escrupolosament aquests valors també se'ls boti a la primera de canvi és més trist. Al final, però, resulta que el propi egoisme, sigui partidista sigui d'audiència i interès informatiu, pot més que complir la Constitució.

Encara que els partits majoritaris, els mitjans de comunicació i les juntes electorals hagin oblidat que a Espanya i Balears impera un sistema electoral proporcional, no està de més que els ho recordem. I un sistema proporcional significa, per definició, un model multipartidista i no un model bipartidista propi del sistema electoral majoritari. I diré més, a un sistema proporcional els pactes i les coalicions són governs habituals i coherents amb un sistema que avantposa la representativitat a la governabilitat. Ho dic, perquè també veig que s'escampa una idea antipacte, com si el pacte fos dolent, fos una cosa feble i rebutjable. I ja n'hi ha prou d'això: a Alemanya hi ha hagut governs de pacte durant molts d'anys i el país no s'ha enfonsat precisament; a la inversa, ha progressat.
Finalment, vull dir que vivim en un democràcia parlamentària i no en una democràcia presidencialista. A les eleccions no s'elegeix un president del govern, s'elegeixen diputats. Això no és una cosa irrellevant, perquè un debat a dos té una lògica presidencialista.

Tot això és sabut i conegut, el que passa és que ningú no en fa cas. Tot i que la nostra realitat jurídica és el pluralisme polític i la proporcionalitat, allò cert és que s'estimula una visió de les coses inversa. Els debats a dos són contraris al pluralisme polític i escampen una realitat reduccionista que té ben poc a veure amb una societat que es vol diversa. Els ens públics haurien de ser respectuosos amb aquests valors perquè si ni de les institucions públiques no ens podem fiar que es prenguin seriosament la Constitució, ja em direu què podem esperar. Com voleu que no ens empobrim políticament, i com voleu que hi hagi més pluralisme, si la televisió de tots aposta per donar una imatge que les eleccions són cosa de dos. El missatge subliminar no és evident?
La veritat és que tenc la sensació que dins l'opinió pública ningú es pren seriosament aquestes qüestions. I són qüestions essencials. És com predicar al desert, el que passa és que només tenim aquesta opció.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Aclariment, fa mes de 9 anys

No estic gens d'acord amb les potadetes que fan els partits que no tenen opció a presidir el futur govern per una raó molt senzilla. Ells tenen la mateixa condició dels ciutadans: simplement seran ELECTORS i no ELEGIBLES. En aquests moments, només hi ha dues opcions possibles i divagar sobre altres possibilitats és més un acte d'estultícia que una il·lusió utòpica. El joc està entre si governarà Antich o si ho farà Bauzá i la conseqüència directa no és tant la voluntat de la ciutadania com el joc polític pervers que es deriva de l'actual sistema. Vaig votar UM l'any 1983 i el meu vot va anar a parar a Gabriel Canyelles i no a Fèlix Pons. No és això una "desviació" de la meva voluntat? En aquesta passada legislatura el meu vot al Bloc va anar a Antich. Per això, ara, ja el votaré directtament. M'estalviaré un risc innecessari i, sobretot, el meu vot valdrà el cent per cent i no un percentatge devaluat per la llei d'Hont. Escoltar l'anunci del PSM de cercar una "majoria de progrés" m'ha convinçut totalment. Ja la cercaré jo sense intermediaris. Gràcies!

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris