algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 14°
23°

La llibertat com a pedaç

¿En quin moment el discurs de la llibertat va començar a servir per escometre la llengua catalana? Seria necessari fer una investigació en aquest sentit: estudiar quan la llibertat va servir per generar un discurs que tenia per objectiu arraconar el català. És sota aquesta suposada bandera de la llibertat que alguna gent vol poder triar lliurement la llengua en què volen rebre l'educació, o la llibertat per ser monolingües en un territori amb dues llengües oficials. Aquest és ara el discurs del PP, i d'una part d'una nova suposada esquerra UPiD, envalentida en la campanya electoral. La veritat és que fa només cinc o sis anys ningú usava aquest discurs: ¿a ningú se li havia acudit? Kant deia que la meva llibertat per moure el puny acaba allà on comença el nas del veí, cosa que potser estaria bé de recordar a tots aquells llibertaris de nova planta.

Perquè una cosa és certa: després del franquisme era la llibertat la que ens permetia a nosaltres, catalanoparlants, fer servir la nostra llengua com a llengua d'ús normal a les administracions, a l'educació, a la cultura, etc., almenys com a projecte, ja que la nostra llengua havia estat perseguida per un Estat autoritari, fustigador de les llibertats i de tot allò que no casés amb una idea homogènia de la cultura espanyola entesa només en un sentit ja sabut. Passats els anys, hem vist que ara la llibertat que ens havia d'emancipar es convertia en arma per arraconar-nos.

La llibertat és la coartada de molts abusos, amb data d'avui; la llibertat és la que permet a molts polítics deixar anar sermons contra la immigració, cosa que sempre em recorda el títol del principal diari antisemita que hi havia a França durant l'afer Dreyfus: Llibertat de paraula, on s'escrivien les principals arengues contra els jueus. També els islamistes radicals esgrimeixen la llibertat de paraula que els dóna la nostra llei per deixar anar les seves consignes contra Occident, contra les dones lliures i contra la laïcitat, sovint també emparant-se en la tolerància que diuen que els devem, i protegits per la qual poden deixar anar paraules intolerants de molta envergadura.
Llibertat de ser monolingües. Molt bé! Vaig al jutjat d'Inca a provar d'arreglar uns papers. No hi ha ningú que em pugui atendre en mallorquí.

Proveu de telefonar i us demanaran per favor que parleu en castellà, que no us entenen. ¿I la meva llibertat, on se'n va, ara? Imaginem l'escena contrària: un d'aquests senyors que diuen que tenen al dret a ser monolingües en castellà a Mallorca va al jutjat o a qualsevol ajuntament i li diuen que no l'entenen, que parli en mallorquí perquè, si no, no li podran arreglar res. ¿No s'enfilaria llavors per les parets? ¿Per què jo no he de tenir un dret idèntic, el de ser atès en la meva llengua? ("'Es que estamos en España!", em diran). Els que comencem a ser ciutadans de segona categoria som nosaltres, doncs, els catalanoparlants, als quals se'ns vol arraconar, això sí, usant la llibertat com a pedaç per treure la brutor.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per MJ, fa mes de 10 anys

De la mateixa manera els podem dir "Es que estamos en Mallorca", on parlam Mallorquí (català) des de 1229, molt, moltíssim abans que vosaltres sabéssiu ni tan sols de l'existència de Mallorca !!!

Per altra part, ja existia Mallorca molt abans que es creàs l'Estat espanyol.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris