algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
13°

Els misteris de Johnny Craig (1954)

"Ja feia hores que mon pare i jo anàvem conduint aquell automòbil. El brunzeig constant del motor i el fru-fru del netejaparabrisa m'havien embalbit tant el cervell que manejava sense pensar. Avançàvem sense aturar-nos, sense voler aturar-nos, temorencs d'haver d'aturar-nos, i mentre el nostre cotxe recorria interminables quilòmetres de carretera, la meva ment va recular en el temps... fins que vaig tornar a esser un al.lot... Quan ma mare morí, mon pare i jo ens unírem més que mai. Tot l'amor que compartíem per ella ens el donàrem l'un a l'altre.

Mon pare no guanyava gaire i treballava molt dur. Jo anava a l'institut. I record que ell arribava molt fatigat a la nit. Però també ens divertíem. Anàrem al circ i a un parell de partits de futbol... encara que no ens podíem permetre de fer-ho sovint...".

Així comença una de les històries gràfiques de Johnny Craig, un dels grans mestres del còmic nord-americà, especialitzat en temes de misteri. Es va fer molt popular aquella primavera de l'any 1954 i al contrari d'altres autors, que han de formar equip guionista-dibuixant, Johnny Craig feia magistralment les dues coses. En aquells anys, el còmic era un gènere molt important i estès d'un cap a l'altre dels Estats Units, des d'on es projectava a l'Amèrica Llatina i als altres continents.

Però curiosament les historietes de Craig, com les d'altres autors que conreaven el tema dels gàngsters i els policies, des del 1942, es toparen amb la famosa "cacera de bruixes" duta a terme pel Govern de Washington i el macartisme. Acusaven tals còmics, molt presents a la premsa i als quadern dels quioscs, d'influir en el jovent i fomentar la delinqüència. Però aquella ruixada no havia de perdurar. Els còmics de misteri continuarien gaudint de gran èxit fins a la dècada dels 60. Les històries de Johnny Craig seguirien la tradició de molts altres relats de la mateixa temàtica com Radio Patrol, Dick Tracy, Rip Kirby i Ben Bolt, dins una llarga llista. L'estil dels guions de Craig sol ser en primera persona, recolzats en excel·lents dibuixos d'una fidelitat gairebé cinematogràfica...

"Jo vaig néixer amb mala sort! Mai no vaig tenir la possibilitat de fer res de profit! Era pobre, d'una família pobra i un barri dolent! La majoria dels companys aconseguiren esser alguna cosa malgrat tals circumstàncies. Però jo mancava de coratge per fer el mateix i vaig triar el caí més fàcil: el robatori...".

Però Johnny Craig no perdona els seus personatges i els sotmet a càstig exemplar, de vegades per via natural o purament circumstancial, és a dir, que són víctimes de les pròpies malifetes, com la d'engolir sense voler el verí disposat per a la mort d'altri.

"Els assistents a l'enterrament havien romàs en silenci i només uns plors ofegats interrompien ocasionalment la remor de la cortina depluja. Jo era al capdavant del grup amb Elsa, la meva serventa, al meu costat. I assistíem al funeral de la meva esposa. El sacerdot començà la seva pregària... i deixàrem que la pluja ens amaràs la roba i ens gelàs el cos fins als ossos. Jo no podia decantar els ulls del taüt..." .

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris