algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

Entre nostra parla i Escòcia

Una aproximació a la figura de Guillem Forteza em porta, de rebot, a Nostra Parla, l'entitat que va néixer amb vocació de Països Catalans. Guillem Forteza, amb vint-i-quatre anys i acabat de llicenciar-se en arquitectura, en va ésser el primer president. Eren els temps de la Mancomunitat, i a Barcelona -sobretot des de Barcelona, ara tan esquerpa a liderar un projecte comú- sorgiren diverses iniciatives per tal de reforçar els pilars del país. La presidència honorària, de Nostra Parla, va correspondre a Àngel Guimerà, un tòtem. Ben segur que Forteza hi havia d'aportar l'entusiasme, la gosadia, la capacitat de feina, inherents a la seva joventut. Tanmateix, en els càrrecs directius també hi havia Pere Oliver Domenge, Llorenç Riber i altres mallorquins. L'àmbit d'acció, de Nostra Parla, abastava Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el Rosselló. El mateix any setze, s'organitzaren, a Palma, uns jocs florals que guanyaria Gabriel Alomar. Eren moments de crispació, a Mallorca. L'atur preocupava infinitat de famílies, i l'Ajuntament no va tenir més remei que obrir llocs d'assistència per a repartir menjar.

Tot aquell neguit col·lectiu va acabar amb l'assalt dels dipòsits de carbó del port i amb la mort d'un jove a causa dels trets de la Guàrdia Civil. No era, per tant, el moment més escaient per a consolidar les bases del catalanisme polític i cultural. Tanmateix, Nostra Parla disposaria, a partir de 1918, d'una secció mallorquina, i ja havia impulsat, l'any anterior, la creació del Centre Regionalista de Mallorca, també presidit pel jove Forteza, i d'una revista, La veu de Mallorca, d'una ambició cultural manifesta. La veu de Mallorca s'ha recuperat gràcies a la iniciativa de Bartomeu Mestre i a una acurada edició promoguda per l'Institut d'Estudis Baleàrics quan Sebastià Serra n'era el responsable. L'empenta cívica d'aquells moments, en canvi, la percebem a través d'un mirall entelat en el qual únicament podem destriar figures borroses. Nostra Parla va desaparèixer l'any vint-i-tres, amb la dictadura de Primo de Rivera. I el Centre Regionalista de Mallorca ja s'havia dissolt. Una bona part d'aquella gent, amb Guillem Forteza al capdavant, va passar a ésser tutelada per Joan March.

I encara n'hi hauria alguns -com Estelrich o Riber- que, amb el temps, experimentarien una desviació ideològica molt més acusada. Què havia passat...? L'anàlisi d'una societat -perquè una societat és la seva classe pensant- que va renunciar als seus somnis, com ja hi havia renunciat a altres moments puntuals i també hi renunciaria posteriorment, amb la Guerra Civil, encara està per fer. En qualsevol cas, d'ençà de la Transició no hi ha hagut voluntat política de passar-hi un pedaç, per la lluna del mirall, potser perquè ha estat més còmode entreveure les figures borroses d'una derrota que volem considerar inevitable i congènita que reconèixer-hi els elements indispensables per a configurar l'estructura d'un país, com són, entre d'altres, la unitat territorial i lingüística. Dos dels objectius de la gent de Nostra Parla eren aconseguir la retolació en català dels comerços i la catalanització del cinema. Van decidir-ho l'any 1916. I gairebé cent anys després som allà on érem. Tocant a les reivindicacions de país, ens movem en cercles concèntrics, entre l'excusa i la mentida. Uns en reivindiquen poques i, els altres, les refusen totes. Doncs què fem els que aspirem a ésser ciutadans normals...? Tirem la tovallola? No necessàriament. El llenguatge desimbolt de Nostra Parla ens indica un camí força viable: Escòcia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per En Miquelet, fa mes de 10 anys

Vaig molt en darrer d'aportacions tan valuoses com la d'aquest article. Gràcies Lorenç Capellà. Entenc que els pensadors sommiadors que creaven societat foren agafats en l'òrbita d'un que no pensava tant i que actuava més (en Juan March). Al cap i a la fi, potser sigui això: massa pensadors i poques persones amb iniciativa i empenta.

Valoració:2menosmas
Per Vilera, fa mes de 10 anys

Excel·lent article, com gairebé sempre. Només una cosa: la revista feliçment recobrada era LA NOSTRA TERRA. Quant a la Nostra Parla, també va ser important la presència menorquina, sempre vindicant la unitat amb Catalunya.

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris