muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
22°

Al Qaeda després de Bin Laden

La mort del cap emblemàtic d'Al Qaeda no elimina el perill terrorista islàmic. De fet, les branques regionals autònomes de la xarxa que dirigia, més en teoria que a la pràctica, Bin Laden, es podrien beneficiar d'una major independència. Des d'un punt de vista simbòlic i mediàtic, la mort (o l'assassinat) del seu cap significa una pèrdua enorme. Aquest fet se suma al seu escàs protagonisme en les revolucions que han triomfat a Tunísia i a Egipte i que fan perillar els règims de Síria i del Iemen, així com la Líbia de Gaddafi. Però a curt termini, sobre el terreny, els fonamentalistes islàmics continuen essent igual de perillosos que abans de la incursió nord-americana a Abbottabad. Bin Laden era ben conscient que, després de l'onze de setembre del 2001, podia morir en qualsevol moment. Així, després d'abandonar l'Afganistan, manà als seus seguidors que fossin autònoms als països o regions on es poguessin implantar. Alguns dels dirigents d'Al Qaeda, com Mohammed Attef, el cap militar, moriren en combat.

D'altres, com Saif al-Adel, aconseguiren refugiar-se a l'Iran, un dels pocs llocs del món vetats als nord-americans. Però d'altres, com el secretari de Bin Laden, Nasser al-Wahishi, passaren al Iemen, on fundaren, alguns anys després, Al Qaeda dins la península Aràbiga. També en sorgiren sucursals a l'Iraq, Somàlia i al Magreb, mentre que Al Qaeda central, per dir-ho de qualque manera, ha anat perdent la seva capacitat d'actuar contra el món occidental. Acorralat, Bin Laden ja no dirigia un exèrcit de terroristes, sinó que es limitava a galvanitzar el món islàmic amb la seves gravacions. El missatge principal era prou simple: s'ha de lluitar contra Occident i la millor manera de fer-ho és a través d'Al Qaeda. Però són les branques locals, les que organitzen la lluita, com al Iemen, on els fonamentalistes radicals esperen que la caiguda del règim d'Alí Abdallah Saleh els afavoreixi. En aquest país, Al Qaeda cerca "experts" per poder incrementar la seva capacitat ofensiva. La presència de l'organització creada per Bin Laden també és ben inquietant a Líbia, on lluiten en el bàndol anti Gaddafi.

A mitjan abril, el responsable de comunicació de la branca magribina d'Al Qaeda va concedir una interessant entrevista al periòdic saudita Al-Hayyat, que es publica a Londres. Aquest dirigent, Saleh Abi Mohammad, afirmava que l'organització terrorista tenia implantació (emirats, en el llenguatge d'Al Qaeda) a les ciutats líbies de Bengasi, Al-Bayda, Al-Marj, Shihat i, sobretot, a Dernah. En aquesta darrera ciutat, el seu cap o emir era Abdul Hakim, que havia constituït un consell islàmic per governar la ciutat mitjançant la llei islàmica. Aquestes ciutats de l'est de Líbia són els feus de la revolta contra Gaddafi, que ha degenerat en una autèntica guerra civil. La presència d'Al Qaeda a la Líbia "lliure" ha provocat inquietud a Algèria i al Txad i reserves per part d'Occident a l'hora de facilitar armes als rebels libis. De totes maneres, s'ha d'aclarir que els fonamentalistes radicals libis estan en contra del Consell Nacional libi i consideren "diabòlica" la seva aliança amb els països occidentals. Segons el portaveu d'Al Qaeda al Magreb, "és preferible morir com a màrtirs abans que demanar ajut als croats". Esperem que al Iemen i a Líbia, com abans a Tunísia i a Egipte, els sectors radicals conta inuïn essent minoritaris i, a poc a poc, deixin pas a un islam moderat, modern i tolerant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris