cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Del Líric al Victòria (1915)

Hi ha un patrimoni tudat d'antics edificis teatrals, la majoria dels quals tenien elements ornamentals o artístics que d'alguna manera en demanaven la conservació. Podríem esmentar el teatre Victòria de l'any 1915, obra de Gaspar Bennazar i Moner, una construcció molt digna amb ample escenari, llotges, pati de butaques, amfiteatre i elements decoratius art nouveau. Tot plegat se'n va anar a fer punyetes. Han desaparegut també emblemàtics cinemes: Modern de Santa Eulària, Modern de Santa Catalina, Protectora, Progrés, Avinguda, Born, Astoria... Però tal volta l'edifici que més pena causa, amb la seva desaparició, als amants de l'art sia aquell teatre Líric, que ocupava el trast del que havia estat el teatre Circ Balear, fundat el 1875, recinte immortalitzat en la novel·la de Miquel Villalonga Miss Giacomini, una famosa actriu de circ que hi debutà i que nomia realment Geraldine. Si aquell teatre circ era una edificació més o menys rústica, sense cap mèrit, el nou teatre Líric mostraria una estructura totalment integrada en el modernisme més ornamental: un pòrtic amb columnes anellades i estriades que mostraven alhora uns capitells amb màscares dirigides als quatre vents, una terrassa superior amb balustrada que alterna lires i elements florals, finestrals entre columnetes aparellades, motius de la clàssica fuetada vegetal i dalt de tot, un rostre en pedra lleonat, cornucòpies i completant el relleu, símbols del món de l'espectacle.

Els rètols del pòrtic en lletres metàl·liques, blanc sobre negre, pregonaven els tipus de funció: Comèdia, Drama, Gran Circ Eqüestre, Òpera i Tragèdia. Completava aquella estructura d'oci i divertiment un cafè, el Riskal, que també oferia una façana totalment modernista i extremadament imaginativa, terrassa envidrada i metalls amb més filigranes geomètriques, vegetals o florals. El mateix nom del cafè, exòtic, europeu i cosmopolita, ho diu tot. El mateix any de la inauguració i en aquestes dates, actuava al Líric una companyia que dirigien els actors còmics Balaguer i Larra i es referiren en la seva actuació a un fet d'aquells moments de havia de remoure, amb gran bauxa i celebració, tots els habitants de Palma: l'enderrocament de les muralles. La programació del teatre era, doncs, molt diversa, però amb preferència de l'òpera. Només en aquell any de la inauguració s'hi posaren en joc La Boheme, de Puccini; Lohengrin, de Wagner, i Don Giovanni, de Mozart, espectacles en què participaven companyies de prestigi com la de Joan Goula i Arturo Baratta.

Fou també Gaspar Bennazar l'arquitecte del Líric, però rebé l'estreta col·laboració del també arquitecte Jaume Aleñà i Guinart. L'interior de l'edifici, de gran escenari, alta volta, elevades columnes, llotges, balconades, grades semicirculars i tot el que en aquell temps es podia demanar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris