algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
13°

Gerónimo

La dita afirma que la història l'escriuen els vencedors. I sol ser així.

Els guanyadors sovint ens transmeten la seva imatge de bons i deixen el paper de dolents per als perdedors, que moltes vegades ja no tenen l'oportunitat de defensar-se. Però, contràriament a allò a què ens té acostumats la filmografia més clàssica, no sempre guanyen els bons, ni tampoc els dolents no són sempre castigats pels seus crims. Woody Allen ho reflecteix perfectament als seus films Delictes i faltes i Match Point.

Les primeres pel·lícules de l'oest mostraven uns blancs civilitzats, bons al·lots i honests i uns indis salvatges, cruels i dolents. Varen haver de passar anys i panys fins que qualcú s'atrevís a canviar aquest estereotip. Però, a poc a poc, la filmografia proíndia va començar a surar i té títols tan memorables com Un home anomenat cavall, Apatxe, Gerónimo i Ballant amb llops, entre molts d'altres. A tots ells se'ns presenten els indis com els vertaders indígenes americans, amb unes cultures pròpies, ni millors ni pitjors que les altres, però adaptades a les seves necessitats i al medi que els envoltava, víctimes de l'expansionisme dels europeus primer, i dels criolls després.

Ahir, dues fetes em feren venir aquests pensaments al cap. Per una banda, la contraportada del Diari de Balears ens informava de la protesta dels apatxes de la reserva de Fort Sill al president dels Estats Units, Barack Obama, per la utilització del nom de Gerónimo per a Bin Laden. Els apatxes es queixen que s'hagi triat el nom del mític guerrer que va lluitar contra els soldats nord-americans i mexicans a finals del segle XIX, el darrer resistent de la seva ètnia contra els invasors del seu territori històric, per referir-se a un terrorista. La segona fou la meva assistència ahir vespre al concert que va fer el grup santanyiner Entreveus dins el cicle Campos és Poesia.

Entreveus és un conjunt altament recomanable, que posa música i canta poemes de diferents poetes. Un dels temes que interpretaren fou precisament un sobre un poema d'Antoni Vidal Ferrando titulat Plany de Gerónimo mentre es deixa fotografiar pels turistes a Oklahoma, mitjançant el qual el poeta de Santanyí reflecteix el desconhort i la tristor dels derrotats, d'aquells que ho han perdut tot, precisament a través de la figura d'aquest cap dels apatxes xiricaues.

Els guanyadors, de vegades, no es conformen a quedar-se tot allò que era dels derrotats i a escriure la història de tal manera que els faci quedar com uns senyors, sinó que qualque vegada encara han de pitjar un poc més damunt el manat i han d'humiliar els vençuts sense miraments, com és el cas de la identificació d'un lluitador per la independència del seu poble amb un terrorista sense miraments. Si Gerónimo s'hagués sortit amb la seva, avui en dia seria considerat un heroi i ningú no s'hauria atrevit a aquesta malifeta. Fixau-vos, per exemple, en el cas de Michael Collins, qui fou cap de l'IRA i un dels artífexs de la independència d'Irlanda. Si els anglesos l'haguessin vençut, hauria passat a la història com un terrorista, però, com que va guanyar, és un heroi nacional.
Si el dos de maig de 1808 l'aixecament madrileny contra les forces napoleòniques hagués fracassat, els cabdills de la revolta serien considerats uns traïdors i aquest dia no seria el "Día de la Comunidad" de Madrid, un dia que se celebren uns fets de guerra, tacats de sang, mentre que els mateixos que allà estigueren d'acord a triar aquest dia com la festa de Madrid no ens permeten que dia 31 de desembre sigui la festa d'aquí amb l'excusa que seria celebrar uns fets de guerra tacats de sang.
Definitivament, la història l'escriuen els guanyadors.•

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

Alerta, que es 31 de desembre és sa commemoració d'una victòria, com insinua s'anterior comentari, mentre que, per exemple, s'11 de setembre i es 25 d'abril es commemoren derrotes per part des vençuts. Per què no es commemora s'11 de juliol encara ara no ho sé. Sobre allò que s'afirma en es segon paràgraf, és a dir, que no sempre guanyen es bons, trob que s'articulista es queda curt, que en realitat normalment no guanyen es bons. Però també hi ha sa frase esperançadora, ara no sé si d'en Kropotkin, d'anar de derrota en derrota fins a sa victòria final

Valoració:1menosmas
Per Ciutadà, fa mes de 9 anys

La Història de Mallorca, està escrita per Jaume I.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris