cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

Campanya amb boles de gelat per xuclar tots

Tan bon punt ha arrencat la campanya electoral, arrumbada per la pobra estela de glorioles dels qui hi són candidats, el meu amic Eduard -català abraçat al catalanisme, petit empresari i algú sensible a la moral social- ha deixat anar la ironia més caputxina. Com un gas deleteri d'inhalació fonda, àcida i abrasiva.

M'ho ha fet saber en una carta del 2 de maig que ha vingut a parar a les meves mans aquest darrer divendres. Hi escriu, molt apaivagat d'estil, que aquest hivern ha superat un seguit d'ensurts de salut, però que, al capdavall, la perícia mèdica del Clínic de Barcelona li ha sortejat força bé les xacres. Per tant -m'assegura-, "aviat podré viure a Ciutadella i tornar a filar com la Balanguera...", la misteriosa parca que treia teranyines.

Fa molts anys que el conec, l'Eduard. Hi ha entre nosaltres una diferència d'edat respectable, potser vint de garbellats. Ben bé, hi flueix, però, una amistat inversament proporcional als anys que ens separen. En determinats moments del calendari, acostumam de fer junts el cafè del matí, sobretot entre la primavera i el final de la tardor en què s'està a Menorca. Us puc dir que pocs com ell dominen la conversa intel·ligent i alhora simpàtica amb la preocupació per la vida pública. L'ofensa de la corrupció galopant, però, el té neguitós; tant neguitós, que ara ja campa a l'estadi de la comicitat pura, de la burla aguda, demolidora i inundada de rialles mortíferes, en lloc de practicar discursos altisonants o greus. Una de les seves habituals lletanies, entonada abans que donem per acabada la tertúlia del dia, deixa enlaire aquesta pregunta, un dia i un altre: "Sabries explicar-me, Miquel Àngel, per què no hi ha poetes corruptes? Pensa-hi!". Mai no he sabut encertar amb la resposta incontrovertible i definitiva.

Entretant, la carta d'aquests dies em refereix que "avui han començat les eleccions, i, és clar, començaran a aparèixer les demagògies fàcils, les promeses insostenibles, la xenofòbia creixent..., però també les persones que volen dignificar la civitas, i que volen assolir un grau més de felicitat per als més propers". Enfront de tot plegat, l'Eduard no s'està de posar-li sal i pebre al panorama que ens cau al damunt aquests dies de vèrbola electoral de mal creure. I així, com un contrapunt irònic i mercantil, em diu que "nosaltres hem optat per uns bons gelats, que no són necessaris per a viure, però sí per a ser feliços!".

L'Eduard, que va participar a Barcelona de la caputxinada de març del 1966 en procurar la fundació d'un sindicat democràtic d'estudiants, mai no ha perdut el somrís del savi, de l'home compromès. I és clar, a la tristesa majúscula que l'empaita a la vista de la corrupció política que es multiplica geomètricament, ell aconsella de produir i consumir... gelats. Sí, sí, molts i bons gelats de gustos naturals: móra, iogurt, menta esquitxada, llimona o de xocolati, panses i rom, com els que ell fabrica a Ciutadella amb receptes artesanals sense trampa, sense falsedats industrials. És a dir, sense acompanyar-los de discursos fatus, demagògics i d'ingredients enganyats.
Circula un llibre de l'any 1991, editat a Madrid per Jimmy Giménez-Arnau, que ho resumeix amb prou encert. Diu així: "Eduardo, socialista catalán, honrado a carta cabal y artesano de heladería, cuenta que se va a presentar a alcalde con una pancarta que lleve dibujado un gigantesco cornete, con la consiguiente bola de helado y, coronándolo, el lema de su campaña, que será: 'Para que chupemos todos!".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jaume, fa mes de 10 anys

L'historiador Miquel Àngel Limón, president de l'Associació de Tècnics de Communicació i Protocol de les Illes Balears, fent gala de la seva bohomonia, retreu la ironia més caputxina de l'empresari gelater artesà Eduard envers de l'arracada de la campanya electoral. El dubte compartit és:N'hi ha de poetes corruptes?. L'opció per uns bons gelats, que no són necessaris per a viure, però si per a ser feliços els condueix fins a la proposta de lema, PARA QUE CHUPEMOS TODOS!, coronant un cornet ben gros amb una bolla de gelat. Idò, que ho és de guapo això.

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris