cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

La pesta negra (1347)

Fou l'epidèmia amb majors conseqüències de la història europea. Es perllongà fins al 1351. Va tenir el seu origen a l'Àsia central i l'Índia i des d'allà arribava a l'Europa oriental. Passà a Occident a través dels comerciants genovesos que s'havien establert a Crimea. Així doncs, la pesta, de Crimea, passà a Itàlia i després a França i a la península Ibèrica, i a partir del 1349 s'escampava per les illes Britàniques, Alemanya i Polònia. Curiosament, puix que els mals mai vénen tots sols, aquesta epidèmia coincidí amb la depressió econòmica que en aquells moments fuetejava el continent i que afectava les gents urbanes. A causa d'això, un cop passada l'epidèmia, el camp era despoblat i les ciutats delmades augmentaven amb més població de la que podien suportar i alimentar. La manca d'agricultura dugué la fam i de tot plegat en sortí un clima realment apocalíptic.

Es creu que la pesta, entre Europa i Àsia, provocà la mort a més de cinquanta milions de persones. No poques vegades la literatura se n'ha fet ressò i la memòria mai no ha oblidat tan trist capítol. Així doncs, aquella pesta que assolà Europa havia començat a la Xina el 1333 i la dugueren al llarg de les rutes comercials cap a Occident les puces de les rates negres, per arribar a Crimea el 1346. Una miniatura de l'època ens mostra com els ciutadans de Tournai, França, transporten els taüts de les víctimes de la pesta. És un document gràfic que té el valor d'una actual fotografia periodística. També veim com els morts són traslladats a carretades a mesura que el seu nombre ja no permet sepelis individuals i són soterrats, barrejats els seus cadàvers, dins fosses comunes. També resulten curioses unes màscares, imitant per exemple un cap d'ocell amb llarg bec, que es posaven, juntament amb una bata, els metges d'aquell temps per a tractar la pesta.

Els doctors, així coberts de cap a peus, s'acostaven al malalt, puix que es creia que la malaltia era transmesa per vapors impurs dins l'aire que podien penetrar en el cos pels porus de la pell. El nas de les caretes s'omplia d'espècies, ja que es pensava que aquestes purificaven l'aire alenat pels doctors. Un episodi sobre tal pesta surt a la tragèdia de William Shakespeare Romeu i Julieta, quan el frare que porta el secret que ha de salvar els dos amants és retingut dins la casa d'un apestat i no arriba a temps d'aconseguir, per als seus protegits, un feliç desenllaç. També podríem afegir a tot això una curiositat i és l'existència entre els objectes històrics del museu episcopal d'un estri per a donar la comunió als malalts de pesta sense que el capellà en pugui resultar contagiat. En resum, la por medieval.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris