algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Som un sortat

Ho he de reconèixer, tenc una gran sort: el futbol d'alta competició, aquell que fa passar tanta pena vull dir, el car, a mi ni fred ni calor, m'estim més un bon llibre o una pel·lícula baldament sigui mitjancera, que haver d'aguantar dues hores una vintena de milionaris que sembla com si sabessin el que fan donant branca espessa darrere d'una pilota, que ja són ganes de dir esport a un brutal joc d'interessos econòmics. I malabarismes de circ.

Això no lleva que fa un caramull d'anys, a les meves primeres joventuts, no m'agradàs anar al camp de Son Magí amb la colla d'amics a fer alulea animant el Sineu (CF San Marcos crec que se'n deia) contra qualsevol equip de fora poble. Fins i tot record que en Guillem Alcover Piscol i jo érem especialistes a fer xiular penals a favor nostre. Mirau, ens situàvem darrere la porteria dels contraris i a la més mínima fregadeta, que un davanter dels nostres llenegàs i caigués pel terra (que aleshores de gespa res de res, en sec pols i qualque mac i fang quan havia plogut) ens posàvem a cridar fort i espès: penaaaaal, penaaaal...!, cosa que era encomanadissa i tots els dels voltants també s'hi afegien crida que crida, fins que, qualque pic, no sempre per descomptat, l'àrbitre s'acovardia i una mica cohibit el xiulava i tot, el penal. Bé, d'acord, tampoc no era molt esportiva aquesta pràctica, però ens divertíem, que era del que es tractava. Quin temps, senyor, que els jugadors suaven de valent per gairebé no-res, possiblement un bon sopar al final de la temporada era tota la paga. Encara hi són per cert, però jo ja he perdut fins i tot aquesta enravenada. Quan de major vaig començar a descobrir els equips grossos, ja ho vaig veure tot plegat amb un poquet més de fredor, el que vaig descobrir no m'agradà, i que si volia veure ballarines allò millor que podia fer era anar al teatre Principal quan n'hi feien.

Ho venia a dir perquè els apassionats de qualsevol equip, però sobretot els dels dos equips capdavanters, el Barça i el Real Madrid, quan perden se'ls veu que ho passen molt malament, quin sofriment, quines caaares... Pel contrari, quan guanya el seu equip sembla que els ha tocat la loteria, que ja tenen la Seu plena d'ous, que se'ls ha resolt el futur i s'han esvaïdes totes les desgràcies, les familiars, econòmiques, polítiques, socials, què us he d'anar a contar que no sapigueu. I una altra cosa he observat, una norma, una regla pràcticament general: tant els d'un equip com els de l'altre gaudeixen més, passen molt més gust quan perd el contrari que quan guanya el propi. Almanco aquesta és la sensació que tenc quan els observ i escolt amb detenció i sense badar boca, no fos cosa, no fos cosa... És curiós.

També he afinat una original particularitat bastant estesa, tant a un bàndol com a l'altre: quan es tracta de defecar-se amb el Real Madrid CF per una encesa d'ànims circumstancial, ho fan contra tots els madrilenys, així, a l'engròs, i viceversa ben igual: em cag amb els putes catalans quan es tracta del FC Barcelona, és el que podeu sentir per poc que badeu les orelles. "Que se mueran los catalanes" vaig escoltar i veure per la televisió a una senyora quan tota indignada sortia de l'estadi Santiago Bernabéu després d'haver perdut el "Real" contra el Barça 0 a 2 en partit de Champions, que em sembla que li diuen. Però vaja, a l'inrevés també passa, no creguin que jo ara vulgui carregar tintes a cap de les dues bandes. Enganxin TeleMadrid i ho veuran. Ho trob socialment interessant pels estudiosos. I, per descomptat, molt groller, totalment impresentable.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per forastera, fa mes de 10 anys

El fill d'una amiga meva,de cinc o six anys, es va fer de l'equip de futbol de la escola per estar més temps amb els companys i com que ara els nens tenen moltes activitats extraescolars i, amb això que l'esport és bó perquè estiguin actius i no pugi la obesitat infantil...,el cas és que li varen posar de portero i el pobret,que no li agrada gens, s'avorreix i és una mica torpe, ha d'aguantar els insults i els crits DELS PARES dels seus companys.La meva amiga va al·lucinar amb "l'ambient deportiu" de la escola, que per més inri es de mongetes.Una pena, tot plegat

Valoració:3menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys

Des de fa anys sa lliga sembla ser que és una cosa de dos, que només hi ha dos equips (ben diferents, això sí) que la puguin guanyar i això fa molta mala impressió

Valoració:0menosmas
Per Messi, fa mes de 10 anys

És una llàstima, Biel, que no t'emocionis amb el Barça. No sé de què t'alegres!

Valoració:0menosmas
Per Cocou., fa mes de 10 anys

A mi mai m'ha agradat el futbol, però quan era nin i jugava els "Algaidense" contra el "Montuirense" o el "Sancellas", hi anava perquè tant si jugaven dins "ca seva", com a fora poble, el partit sempre solia acabar amb l'àrbit fugint "cametes amigas " per dins els rostoll encalçat per una colla de "brutos", o a bufetades al voltant del camp, mai tan ben dit: el camp, entre jugadors i públic. Disfrutava!
La Guàrdia Civil se'n duia alguns al "fondet" (calabós) de l'Ajuntament i allà trobaven assegudet i protegit, el pobre arbit que es jugava el pellet a canvi d'un poc de "peixò".

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris