cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

El substitut de Superman

Pobre Superman. Dies després de renegar de la ciutadania nord-americana, van Obama, la CIA i els Navy Seals i es carreguen Bin Laden, l'enemic públic número u dels EUA. El timing del superheroi no podria haver estat més inoportú. Beneitó Superman. Segur que preferiria dormir durant tota una setmana damunt d'un sofà de kriptonita abans que haver fet l'anunci que va fer. Que es foti o que el jubilin. I que no publiquin mai més les seves aventures i que al seu lloc hi posin les d'Obamaman, el president justicier.

També és vera que, tenint en compte l'historial de la CIA, no era previsible que un dia fossin capaços de fer una cosa realment bé, encara que hagi estat amb deu anys de retard. M'explic: un dels meus vicis més constants consisteix a empassolar-me tota casta de pel·lícules i de llibres sobre el (sub)món de l'espionatge, des de James Bond i Jason Bourne fins a les novel·les de Graham Greene, entre altres. Juntament amb aquestes obres de ficció, també he devorat uns quants assaigs sobre els que, en teoria, són els millors serveis secrets del planeta: The secret history of the Mossad, de Gordon Thomas, i Legacy of ashes: History of the CIA, de Tim Weiner. Tant un llibre com l'altre demostren que ni el Mossad ni la CIA són exemplars: ni quant a moral (cosa que ja se sabia) ni quant a eficàcia (cosa que s'ignora totalment).

No entrem en la moral -perquè la guerra és la guerra, perquè els malparits són malparits (Nixon, Kissinger, etc.) i perquè ni els enemics dels EUA ni els d'Israel han estat habitualment trossos de pa- i centrem-nos en l'eficàcia. Lluny del comport elegant i del savoir faire mil vegades vist en tantes històries, allò que més ha predominat en la història de la CIA han estat els megalòmans, els paranoics, els suïcides, els alcohòlics demencials i els estressats que acabaren sent víctimes de les més cruels crisis nervioses. I els que no tenien ni idea del que convenia fer.

Anem als detalls concrets. Incapaços de saber què passava més enllà del Teló d'Acer, la CIA va reclutar una colla d'ucraïnesos anticomunistes i els va dir que els ajudaria a derrocar el règim opressor. Quina era la tàctica que tenien pensada? Tirar-los sobre els boscos d'Ucraïna en paracaigudes i esperar que ells mateixos creassin petits grupuscles o focus de resistència. Així ho feren. Va ser la primera vegada que els EUA penetraren l'URSS. Dels ucraïnesos, però, no se'n va tornar a tenir mai més notícies. "Els soviètics", explica un informe de la CIA desclassificat el 2005, "aviat els varen exterminar". Mentrestant, Occident estava més infiltrat per l'URSS (Kim Philby i els seus amics de Cambridge, per exemple) que un colador.

Més desbarats. Abans de la guerra de Corea, la CIA va nomenar un nou director. El primer que va dir: "Esper el pitjor i sé del cert que no acabaré decebut". De la revolta a Hongria del 56, la CIA no en va tenir mai ni idea. (Prop de vint anys més tard, un dia abans que esclatàs la guerra del Yom Kippur, l'agència va escriure a Washington: "No hi haurà guerra".) L'any 1957, Eisenhower va dir que calia impulsar una jihad islàmica contra els comunistes ateus... Abans del triomf de la revolució, molts agents de la CIA eren favorables a Fidel Castro; poc després, els germans Kennedy estaven obsessionats a eliminar-lo. A tot això, s'hi poden afegir el Vietnam, la Grècia dels coronels, Xile, Nicaragua... Un dels darrers fracassos de la CIA va ser, a banda de les armes de destrucció massiva que no hi havia a l'Iraq, la incomunicació que va mantenir amb l'FBI abans de l'11-S (molt ben explicada per Laurence Wright a L'amenaça de la torre).

Amb tot això només vull dir que, ara que s'ha rendit Superman, és una punyetera sort que els EUA tenguin Obama.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris