algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Sota la marca del caïnisme

La legislatura ha quedat determinada pels escàndols de corrupció, la crisi i el fracàs de ZP. dBalears ha creat dues paraules per al català: encalabossada i engrillonada

Ha començat la campanya electoral i vénen les urnes. És ben hora de reflexionar sobre l'intensíssim quadrienni que hem viscut, que ens ha marcat en tots els aspectes, fins i tot en el lingüístic.

Aquesta legislatura ha aportat paraules noves a la nostra llengua catalana. No existien fins ara. Les ha creades i publicades dBalears, degudament acceptades pel nostre equip de filòlegs correctors. Bàsicament són dues: "encalabossada" (acció massiva de ficar al calabós) i "engrillonada" (acció massiva de posar grillons). De moment, ens ha estat impossible crear un mot que expressi l'acció massiva d'imposar fiances. Ja el trobarem...

El quadrienni començà amb la formació del Pacte de centreesquerra per decisió de Maria Antònia Munar amb la consegüent dimissió de Jaume Matas i ha acabat amb Munar i Matas duits a la barra.

Des del primer moment, es va veure que el Pacte de centreesquerra era vidriós. Pocs mesos després de la seva formació, el nou president d'UM, Miquel Nadal, tinent de batle a Cort, es posà a festejar amb la cap de l'oposició municipal, Catalina Cirer (PP). Ja es parlava de moció de censura contra Aina Calvo. El PSOE callava. Amb això, Zapatero guanyà les eleccions generals del 2008. I la història de Mallorca féu un tomb. Pocs dies després de la victòria socialista a Madrid, la Fiscalia imputà Javier Rodrigo de Santos pel cas Casa Alfredo. Tothom va riure quan veren l'extinent de batle d'Urbanisme del PP despullat a un local tèrbol del Terreno. N'era l'aperitiu. El primer plat també va fer riure: a l'agost foren detingudes Antònia Ordinas i la seva esposa, Isabel Rosselló, amb una capsa de Cola Cao plena de doblers enterrada al jardí. Tanmateix, ja es començava a intuir que la legislatura es podia convertir en un escàndol inacabable.

Entre rialla i rialla, el Consolat havia impulsat la construcció de l'hospital de Son Espases, bèstia negra de l'esquerra durant la campanya electoral, i Aina Calvo, el palau de congressos, una altra de les paranoies de Jaume Matas. Era un ambient enrarit, mal d'explicar. S'encalabossaven i engrillonaven peperos com mosques, però els projectes estrella de Matas es feien realitat.

Mentrestant, les tensions dins UM es feren irrespirables. L'octubre del 2009, Miquel Nadal destituí el seu company de partit Francesc Buils com a conseller de Turisme i s'hi posà ell. Al Consolat començaren a veure que les contradiccions d'UM anunciaven el final d'aquesta formació i la possibilitat que l'esquerra obtingués majoria absoluta el 2011. L'enfrontament entre Maria Antònia Munar i Miquel Nadal era insalvable. S'odiaven. Era caïnisme pur.

El portaveu d'UM al Parlament, Bartomeu Vicens, molt pròxim a Munar, fou imputat. Acabà processat i empresonat per haver-se quedat 12.000 euros públics. Uns mesos després, fou imputat i detingut Miquel Nadal, que ja havia perdut la presidència d'UM. Nadal hi implicà Munar, que fou imputada pel cas Pícnic, també per Can Domenge. S'acostava el final d'aquest partit.
Així mateix, el PP ballava de valent: havien rebentat els casos Turisme Jove, Palma Arena, Bomsai, Ibatur... cap no s'ha jutjat ni sentenciat de moment.

Arribà el febrer del 2010. Mallorca semblava viure sota el signe de Caín. Hi havia terror en no pocs ambients polítics. Esclatà el cas Inestur, amb nombroses detencions d'alts càrrecs d'UM. El 5-F Francesc Antich, Francina Armengol i Aina Calvo anunciaren l'expulsió d'UM de les institucions. L'esquerra quedava en minoria, però davant tenia un PP baldat, acollonit, histèric, del qual havia fugit la presidenta, Rosa Estaràs, i es trobava immers en el procés d'elecció d'un nou president: José Ramón Bauzá.
Al Parlament l'esquerra tenia 27 diputats; el PP, 29 i UM, contaminada pels escàndols, pul·lulava com un zombi per la Cambra. A final de febrer, Munar presentà la dimissió com a presidenta del Parlament després de ser implicada per Nadal. Ningú no s'atrevia a parlar de moció de censura, ningú no movia un dit, ningú no sabia quina seria la pròxima acció de la Fiscalia.
El març del 2010 Matas fou citat pel jutge Castro pel cas Palma Arena. Li imposà una fiança de tres milions d'euros. Des de la Península, venien a fer reportatges sobre el caso Baleares. La dona i el cunyat de Matas també foren imputats. Tot semblava trontollar per al PP. El nou president, José Ramón Bauzá, inicià un lideratge molt personalista. Quedà clar que no volia processats al seu voltant.

Amb UM desfeta, l'esquerra començava a veure que podria obtenir els 30 diputats somiats. La Setmana Santa del 2010 acaronava l'objectiu. Però... si tot començà el març del 2008 amb la victòria de Zapatero, tot féu un tomb en sentit contrari el maig del 2010, quan s'enfonsà la política econòmica del Govern central.

De cop, ZP retallà el sou als funcionaris, proclamà que allargava l'edat de jubilació, anuncià una reforma laboral que no havia fet mai ni la dreta més dura en la història recent d'Espanya, congelà les pensions... Mal de ventre i pudor de bon de veres que afectava de manera directa i irreversible milions de llars. Molta de gent va veure que el poder central socialista era un bluf, a la pràctica intervingut per Brussel·les i per Berlín. Mentrestant, es dispararen les xifres de l'atur fins a límits centreafricans. El PSOE, entre una mar d'imputats, d'engrillonats i d'encalabossats de centre i de dretes, a més de no pocs empresaris, va veure com s'enfonsava a les enquestes. En els darrers mesos ha continuat el ball de bot. Amb un astorat Josep Melià, la seu d'UM fou escorcollada i a aquest partit, que canvià de nom, li fou imposada una fiança molt forta. Segons les enquestes, el centre es troba a les portes del desastre.

La legislatura ha tingut tres plans: un, l'estrictament balear de l'enfilall d'escàndols; l'espanyol amb l'estrepitós fracàs de Zapatero, i l'internacional, amb una crisi econòmica de dimensions enormes que ha determinat la praxi del Govern Antich, que per poder construir escoles i moltes inversions socials ha hagut de recórrer a l'endeutament i a l'emissió de bons patriòtics. En l'actualitat, molta de gent viu a les Illes de la caritat.

Zapatero s'ha portat molt malament amb les Balears. Brussel·les li controla els comptes i això ha suposat que no puguin arribar 240 milions del fons de competitivitat. També prometé falsament la cogestió de l'aeroport. Ara les urnes d'aquesta trista, eixorada i malmesa pàtria hi tenen la paraula.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys

Caïm i caïmisme

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris