cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
17°

Estrès i aprenentatge

Tota una vida amb remordiments de consciència per haver deixat la feina -especialment la preparació dels exàmens- per al darrer moment, i ara resulta que feia el que tocava, ja que acaben de demostrar científicament que l'estrès augmenta la nostra capacitat per a aprendre i memoritzar. Aquest seria un dels principals resultats de les recerques d'un equip de neuròlegs de la Universitat de Bristol, els quals diuen haver descobert i comprovat aquest fet. El títol de l'article en què informen d'aquestes recerques: Stress, epigenetic control of gene expression and memory formation no dóna gaires pistes sobre aquestes conclusions, però l'investigador principal del grup així ho declara en una entrevista publicada en el diari The Telegraph. Afirma que en situació d'estrès augmenta la producció d'hormones com l'adrenalina i cortisol, de manera que produeixen canvis a les neurones que reforcen la capacitat per aprendre i retenir a la memòria. Afegeix que, possiblement, aquest sigui un mecanisme evolutiu per a l'autodefensa, ja que això ens ajudaria a no oblidar i, per consegüent, evitar situacions de perill. Diuen també que aquest fet ajudaria a explicar per què tenim tendència a recordar mals moments, per l'estrès que ens han provocat.

Naturalment, davant aquestes afirmacions, no podia faltar un toc d'atenció: un estrès raonable reforça l'aprenentatge i la memòria, però un excés pot ser molt negatiu fins a arribar a provocar alteracions com la coneguda com a estrès posttraumàtic. El toc de prudència és ben necessari, ja que, més enllà dels remordiments que esmentava al començament, també m'he passat més de mitja vida predicant als meus estudiants que no deixassin la feina per al darrer moment i ara aquestes recerques ens deixen sense defensa possible per a aquest consell. I, ben mirat, tampoc no és una bona notícia per a la metodologia de Bolonya, atès que justament un dels seus objectius va en la direcció d'aconseguir que els estudiants facin feina de forma continuada i no ho deixin tot per al darrer moment i, per consegüent, o se'ls sotmet a un estrès continuat, cosa que no és aconsellable, o no aprendran així com és més efectiu, vull dir, sota condicions d'estrès. També resulta, a la llum d'aquests resultats i des d'aquesta perpectiva, que l'estratègia de dividir el curs en dos quadrimestres és bona, atès que ve a traslladar l'estrès dels parcials de febrer i dels finals de juny dels temps antics a un estrès continuat al llarg de tot els curs amb parcials al novembre i abril i finals al febrer i juny.

Ara el secret de tot plegat rau a aconseguir una bona interpretació d'això del "darrer moment", la qual depèn evidentment de les possibilitats de cadascú. Així, per exemple, conec un cas, que m'és força proper, d'un estudiant de darrer moment que davant una assignatura d'aquestes males d'aprovar, per si un cas i regirat per les històries que circulaven sobre ella, va començar a preparar l'examen dues setmanes abans del que era normal pels seus hàbits. El resultat va ser que va arribar a acumular més estrès que mai i que fins i tot li dificultava el dormir, perquè no entenia, una vegada acabada d'estudiar la matèria dues setmanes abans de la data de l'examen, què era el que la feia tan difícil. A més d'aprovar, li va quedar més clar que mai que cada cosa en el seu temps i un temps per a cada cosa i va procurar no tornar a caure en un parany d'aquesta casta. És per això, i per moltes d'altres experiències acumulades, que durant molts d'anys vaig tenir damunt la meva taula de feina una cartell que deia una cosa com ara: "Estic just acabant la feina d'ahir, així que, per demà, tindré llesta la d'avui". I això que no sabia, com acab de saber, que justament en aquestes situacions és quan rendim més, vull dir, aprenem i memoritzem més.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris