algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
16°

Ni parlar-ne!

No he pogut entendre mai com n'hi ha que es desentenen o, fins i tot, s'empegueeixen de la pròpia família, del propi poble, de la pròpia regió, de la pròpia nació, de la pròpia cultura, dels propis costums, de la pròpia llengua. No dic que hàgim de ser uns fanàtics i tapar-nos els ulls davant les tares que hagi tingut i que tengui cada cercle d'aquests que enrevolten la nostra personalitat, del més petit fins al més gros. A cada àmbit d'aquests hi ha hagut, hi ha i sempre hi haurà aspectes millorables.
Igualment, no puc entendre la indiferència, fins i tot la ignorància volguda i cercada, que hi ha tan escampada en la societat d'avui davant el tema religiós.

És d'una incultura total ignorar les profundes arrels cristianes de Mallorca, de Catalunya, d'Europa i de tot Occident, com feim avui en dia en aquest ambient tan laïcista. Que dins la nostra tradició religiosa hi ha hagut planes negres? No ho dubt gens. Que orientar religiosament la vida ha de ser una opció personal lliurement triada, també ho sé cert. Que tan legítim és sentir creences, com dubtes, com no creure en res, també ho tenc clar. Però és que hem arribat a un punt que sembla un tabú tan sols parlar-ne, de religió.

Ho vénc a dir perquè, diumenge passat, el Papa Benet XVI va beatificar el seu predecessor, Joan Pau II, amb motiu del guariment, inexplicable segons un comitè de metges, de la monja francesa Sor Marie Simon, que patia el mal inguarible de Parkinson. La monja havia pregat al difunt pontífex per al recobrament de la seva salut perduda.

Bé, tot això, al meu veure, tocaria despertar un gran interès. Si és vera, perquè és vera. Si no ho és, perquè tocaria despertar un gran interès a destapar la magarrufa. Fins i tot, en cas de certesa, ens podríem demanar per què hi ha casos de guariments inexplicables i tants d'altres de patiments encara més inexplicables. No ho sé: tocaria despertar, com a mínim, una gran curiositat. Però no. No en parla ningú. No hi ha més que indiferència total. Mentrestant, l'integrisme islàmic balla ample dins l'entabanada Europa, i s'hi escampa així com vol. Tantes de generacions com ens havia costat, esbucar el nostre integrisme i construir la civilització de la tolerància i dels Drets Humans de què (encara) gaudim! Però alerta, del pas que anam, veurem si en gaudirem gaire temps...

El doctor Eckhard Frick, teòleg catòlic alemany i metge de medicina psicosomàtica, fa una investigació a la Universitat de Munic sobre el fenomen dels 'Healing Rooms' (Sales de Guariment), que va començar als Estats Units d'Amèrica, en què s'esdevenen casos inexplicables de guariments de qualque malalt incurable. Hi fan sessions conjuntes de pregària intensa de grups de malalts de tres en tres. Amb experiments d'introducció de l'espiritualitat en la medicina, el teòleg i metge ha descobert i desenvolupat mètodes de tractament de malalts greus o, fins i tot, terminals que, maldament no sempre acabin en un guariment, sí que hi ha gairebé sempre un notable augment de la dignitat de la persona malalta i de la qualitat de vida.
Són fets que, com a mínim, tocarien despertar si no un interès, almanco un endarrer, una curiositat. Però no. A l'Europa d'avui, tan sols parlar-ne faria riure. Seria un pecat!

En Joan Francesc Mira va contar el cas d'uns estudiants universitaris d'art que, en una visita al reflectori de Santa Maria delle Grazie, de Milà, quan el guia es disposava a explicar-los el quadre del Darrer Sopar, d'en Leonardo da Vinci, no n'hi va haver cap, d'estudiant, que sabés què era això del "Darrer Sopar". I eren universitaris! No fa llàstima, tanta d'inculura sobre les pròpies arrels?.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ja era hora que algú ho digués!, fa mes de 10 anys

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196077

Valoració:0menosmas
Per Amor propi, fa mes de 10 anys

Ja era hora que algú ho digués! Felicitats, Jordi!

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris