cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

Les teories de Dalton (1838)

És la grandesa de la nimietadtcòsmica, de nimium, del llatí. Allò que aparentment ens sembla petit, insignificant, sense gens d'importància i en analitzar-lo resulta complex. Una complexitat gegantina, una diversitat que desafia qualsevol intel·ligència. El cicle del nitrogen, per exemple: uns microorganismes es descomponen, es transformen en humus, nodreixen la vegetació i entren en la nostra cadena alimentària i formen alhora part de l'atmosfera, un 78 per cent no assimilable pels éssers vius. Això vol dir que tot ens aporta punts positius i negatius, llums i ombres, beneficis i riscs. I l'home, que avui ja té el seu poder immens de destrucció, li ha tocat la difícil missió d'anivellar la natura, per a la qual cosa es mostra massa sovint incapaç. I més que incapaç, indiferent. És aquí quan entren en joc els savis i el control dels coneixements.

Com una galàxia imperceptible pels nostres sentits i la nostra vista, l'àtom navega pel seu espai amb la quasi total concentració de la seva massa i una càrrega elèctrica positiva, mentre un núvol d'electrons, partícules de càrrega elèctrica negativa, gira al seu entorn i aquestes descriuen òrbites el·líptiques amb una ona associada que els comunica una energia característica quàntica. Però aquesta meravellosa realitat ens ha duit, també, inevitablement, a un perill permanent. Tanmateix, un dels més apassionats relats del segle XIX és el relatiu al descobriment de la naturalesa de l'àtom i, així, el meteoròleg anglès John Dalton (1766-1844) esmentava que la totalitat de la matèria consisteix en àtoms que no es poden crear, destruir ni escindir artificialment; que els àtoms d'un element són diferents dels d'un altre, particularment en el seu pes; que les reaccions químiques són el resultat d'una nova disposició els àtoms i que els composts constitueixen, en realitat, àtoms composts.

Així doncs, la més important aportació de Dalton fou l'establiment de la seva "teoria atòmica", punt de partida de moltes altres i definitives investigacions. El 1890, el químic neozelandès que treballava en els laboratoris Cavendish de Cambridge recollí les teories de Dalton i les aplicava a les seves investigacions, mentre que un altre científic, T. Thomson, les divulgava amb acurada eficàcia. Tot plegat ens fa pensar que dins la natura qualsevol cosa té una petitesa insignificant (per exemple el nostre Sol enmig de l'univers) i alhora, des d'un altre punt de vista, gaudeix de proporcions gegantines. Tenim el cas del món atòmic i el cas dels sistemes planetaris. Res és gran i res és petit, puix que tot té la seva grandesa i alhora la seva minúscula ubicació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris