algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
16°

Un assumpte tenebrós

Un cadàver és un patrimoni estrictament privat, una darrera presència física que els humans posen a la plena disposició del nucli més íntim. L'espècie humana vol tenir el control sobre els seus morts, i tot allò que hom faci per privar aquest nucli íntim de la seva custòdia és un crim contra l'ordre natural de les coses.

Ara torna a estar a fàcil abast una novel·la atordidora d'Ismail Kadaré, titulada en castellà El general del ejército muerto (Alianza editorial). S'hi ficciona la història de la recuperació dels cadàvers dels soldats italians morts a Albània en el decurs de la Segona Guerra Mundial. El principi actiu de la trama té molt a veure amb el desassossec de les persones amb morts en lloc ignorat. Servidor, de nin, quan el clergat ens inoculava terror a compte de les penes de l'infern i d'altres contratemps, tenia por que la fi del món m'aplegàs lluny de casa, sense la meva família. Volem enfilar l'eternitat amb la protecció dels nostres.

Aquest principi universal, d'humanitat bàsica, és el que gran part de l'opinió pública mundial demana a Washington que acabi de conculcar. Enmig d'un tèrbol escenari d'irregularitats legals, admeses i aplaudides amb entusiasme per quasi la totalitat de l'opinió pública nord-americana, ara es planteja la publicació de les fotografies del cadàver d'Osama ben Laden com una qüestió de principis que afectaria el dret a la llibertat d'expressió. El president Obama respon que el cadàver no és un trofeu de caça, i sembla que aquesta darrera mostra de decència podria perjudicar la seva imatge, és a dir, en democràcia, el seu cabal i el seu futur polític.

Bush va mostrar al món la imatge de Saddam Hussein penjat: exhibia, com correspon a la moral bushiana, un gran trofeu de caça, els ullals del gran elefant blanc. La mort de Ben Laden al Pakistan i el que hem pogut saber dels seus darrers anys, més la certificació de la inexistència a l'Iraq d'armes de destrucció massiva, acaben de deixar sense coartada la guerra il·legal de Bush i Tony Blair, al carro de la qual va voler pujar José María Aznar. (Charles Powell, autor d'El amigo americano -res a veure amb el film de Wim Wenders/Patricia Highsmith- ve a dir que Aznar mirava de passar per gegant històric quan en realitat era un espanyol tirant a baixet.)
Obama diu que l'exhibició de trofeus no és el seu estil. D'altra banda, en el context en què s'ha esdevingut tot plegat, fins i tot semblaria una extravagància tornar el cadàver de Ben Laden als seus familiars. Però fer-ne ostentació seria apropiar-se, sense la més mínima legitimitat, d'una imatge que només pertany als més íntims de Ben Laden.

Reclamar aquestes imatges en nom de la llibertat d'expressió, fins i tot en nom del dolor de les víctimes, és una perversió del dret a aquesta llibertat. El mal incommensurable que Ben Laden ha causat al món sencer no es repara sadollant amb la imatge del seu cadàver les necessitats més malsanes d'alguna premsa, entestada a alterar en benefici propi el delicat equilibri entre la raó i les emocions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris