cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

Espectacle d'avorriment

Ha començat avui la campanya electoral més estranya de totes les viscudes. Estranya per molts de motius però, sobretot, per la generalitzada desactivació de les bases dels partits durant la llarga precampanya. N'hi ha que pensen que ha estat a causa de la prohibició legal de demanar el vot en precampanya. No ho crec. De fet, el Govern de Francesc Antich, tant les àrees del PSOE com del PSM, ha intentat eludir la llei amb plena consciència de fer-ho i li ha sortit les tres vegades el tir per la culata. Els intents, per tant, d'utilitzar doblers públics en propaganda partidista han estat exactament igual que d'altres anys, amb la diferència, això sí, que aquesta vegada, gràcies a la reforma de la llei, s'han hagut de retirar les tudades de doblers públics.

Per altra banda, de motius per a la confrontació d'idees, de programes... n'hi ha haguts tants com sempre a la precampanya; tanmateix, el perfil de l'agitació política i ideològica ha estat més aviat, durant aquests darrers mesos, bastant baix. Hi ha hagut també, i per ventura més que mai, publicació d'enquestes -la darrera coneguda ahir, la del CIS- que permeten prendre posicions als partits, discutir, animar, opinar... però ben poqueta cosa, d'això, enguany. Tan poca cosa hi ha hagut, en resum, que fins i tot la tradicional manifestació preelectoral de l'OCB contra el PP, dissabte, va ser de les manco concorregudes d'ençà que s'iniciaren, allà per l'any 1995 (la respectiva del GOB només es fa, com és conegut, quan l'esquerra és a l'oposició).

És possible que aquestes pròximes dues setmanes els candidats ens sorprenguin i ens donin catorze dies de passió desbordada, ens saturin d'agitació política, ens omplin de debats ideològics i, en el cim de les ganes d'activar la participació popular, deixin uns i altres de posar excuses per no fer els dos lògics debats televisats i realment els facin. Tot pot ser en aquest món, però no fa gens de cara que sigui així. I és que encara que ho fos -que no ho serà, no hi ha per què passar pena- difícilment es podria compensar l'anorèxica precampanya.
Des de setembre passat, la tensió política ha anat minvant. D'ençà que José Ramón Bauzá va aprendre a no ficar la pota, poca agitació hi ha hagut. És com si a tots els interessàs un final de legislatura i, sobretot, una campanya de perfil molt baix; que, al final, el resultat sigui el que hagi de ser, en acabar comptarem i al cel ens veurem tots plegat, amén. Però mentrestant, no remoguem gaire la cosa, que ja ha fet massa mala olor durant massa temps.
Aquesta, crec, n'és l'explicació. La merda ha estat tan grossa, tan pudenta i ha afectat a tots -encara que amb grau diferent- que estan tots esgotats d'esnifar porqueria. Allò únic que de veres hauria de protagonitzar la campanya, la corrupció del PP, del PSOE, d'UM i el vergonyós silenci sobre la corrupció amiga durant tant de temps del PSM (i adherits), hauria de ser el motiu d'explicació i confrontació durant la campanya. Però no. Alguna folklorada ridícula, com la de Guerra la setmana passada, algun intent patètic del PSOE per assenyalar la corrupció del PP i no mirar la seva, el PSM fent com si hagués fet alguna cosa contra la corrupció d'UM i del PSOE durant la legislatura, el PP trobant que ja basta llevant-se alguns imputats de damunt... Pur espectacle d'avorriment massiu per mirar d'adormir el personal. Com s'ha d'activar ningú davant de tanta cara dura?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Peret, fa mes de 10 anys

El senyor Payeras té una antipatia pel PSM fora dels límits normals. Seria capaç d'explicar, com a periodista, en què es basa per dir ..."i el vergonyós silenci sobre la corrupció amiga durant tant de temps del PSM (i adherits)"? No basta dir-ho, perquè no ho demostra. I si no ho fa, digui, en el seu cas: "som un anti PSM rematat i els critic tant si ho fan bé com malament". Així l'entendrem. O respongui quin partit és que denuncia la corrupció i no faci volar milanes que fa molts anys que el coneixem.

Valoració:2menosmas
Per Dissideix,Decideix, Dissidents, fa mes de 10 anys

Guanyi qui guanyi ( els social-lliberals que fan polítiques de dreta o la dreta extrema) ens haurem de posar les piles, perquè tenguem o no tenguem rescat els seus efectes seran els mateixos contra la classe treballadora: la sanitat, l'educació, els serveis socials bàsics, ja menystenguts pels governs privatitzadors del PSOE i els seus cortesans seran atacats sistemàticament per la dreta extrema lliberal. Ens queden 16 anys de crisi i no hi haurà creixement de l'ocupació si no es prenen mesures radicalment antilliberals.
Totes les reformes empreses condueixen a la profundització de la crisi. Posem l'accent en les necessitats i no en els mercats.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris