nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Bin Laden, les paranoies

Suposo que no trigarem gaire a sentir que Bin Laden és viu. Estem davant d'una constant, almenys durant el segle XX, i qui sap si no ho podem remuntar fins a la figura de Napoleó. Els homes decisius, per bé i per mal, no moren així com així. A Sri Lanka, l'any 2009, els soldats van matar Velupillai Prabhakaran, el líder terrorista dels Tigres Tàmils. De llavors ençà que els independentistes violents afirmen que Prabhakaran és viu, i que els segueix donant ordres per emprendre les seves escomeses. Per Internet circula una foto (falsa) de Prabhakaran: se'l veu jugant en un casino, vora d'un televisor on hi mira la foto del seu propi cadàver. I també és viu Hitler: per Internet trobareu pàgines que afirmen que els capitosts nazis van escapar cap a la Lluna amb plats voladors, i que els seus descendents esperen tornar ben aviat per a conquerir un altre cop el planeta Terra. Però tots els moviments radicals, tots els fanatismes, es resignen de mala manera a la mort dels seus líders. El líder grandiós encarna alguna cosa més gran que la vida: una causa colossal, una idea que no pot morir com mor un home qualsevol.

També els grans mites de la democràcia no poden morir de qualsevol manera: ¿com és possible que Kennedy morís assassinat per un no-ningú? És com si no volguéssim creure que segons quina mena d'homes i dones -virtuosos o infames- puguin morir vulgarment: Elvis és viu, com és viva Lady Di, que viu amb el seu amant en una illa del Pacífic, lluny dels paparazzis i de la barroeria anglesa. O bé les conspiracions: sí que són morts, però la seva mort no és clara, respon a interessos ocults, hi ha elements foscos: Lady Di va ser assassinada per l'MI6 perquè no es casés amb un musulmà. I ara es dirà que Bin Laden ha estat assassinat sí, però perquè no parlés i expliqués que va treballar al costat de la CIA en l'atemptat contra les Torres Bessones. Remenant per Internet, ja hi trobo pardalades considerables: que Bin Laden ja era mort, i que només estem davant de l'assassinat inútil d'un dels seus dobles. Etc. ¿Qui la dirà més grossa?

Òbviament, tot això fa riure. Però alhora no hi ha res de més profundament humà. Aquestes idees donen als seus portadors una il·lusió de sentit total, de dominar la Història, de tenir un plegat de dades exclusives que només ells manegen, i que els posa per sobre del comú dels mortals. Tanmateix, les interpretacions paranoiques no només són pròpies de la cultura popular, sinó són les que fonamenten la mentalitat d'alguns d'aquests homes infames. Els dictadors de tot pelatge, quan no han estat capaços de satisfer d'immediat els seus objectius, volen veure sabotatges pertot; també Franco apel·lava a la conspiració judeo-maçònica-comunista-internacional quan veia que Espanya no sortia de la misèria. El més important és de seguida trobar un culpable, per això, a qualsevol incident aïllat, a qualsevol fracàs, se li atribueix una importància superior. I és per això que Bin Laden és mal de matar: perviu en nosaltres quan ens assemblem a ell amb la nostra desconfiança paranoica.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 10 anys

Hi ha progressos sobre els clons. Per exempla la ovella "Dolly".
Na Hilària.
http://www.whale.to/b/clinton4.html

Valoració:0menosmas
Per mwahahaha, fa mes de 10 anys

En Bin Laden ès viu! En Ben Nasse també! Se llengo baléà etzistesh!

Valoració:0menosmas
Per Caubet, fa mes de 10 anys

Si tens raó, però allò que no puc entendre és que els EEUU han tingut 10 anys per pensar com podrien "gestionar" aquesta situació, i la veritat és que ells mateixos estan donant moltes facilitats per crear aquestes conspiracions paranoiques. Si anava armat o no, si es va defensar (sense armes ja em diràs que devia fer, tirar pedres?) si va fer servir una dona com escut humà, si l'han enterrat a la mar (?). Si tot això aparegues a una novel·la conspirativa faria riure. I és que de vegades la realitat supera la ficció.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris