algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Fals liberalisme

És sabut que en nom de les causes més justes s'han comès atrocitats i crims absolutament condemnables. Un, com és el meu cas, es pot considerar liberal i nacionalista, ara bé, això no vol dir que estigui d'acord amb moltes de les coses que s'han fet sota la bandera d'aquests dos conceptes. Per exemple, no estic d'acord per definició ni amb Franco ni amb els etarres, encara que tots dos s'identifiquin com a nacionalistes. El mateix passa a molta gent que es pot considerar comunista o catòlica i que no té per què compartir i donar suport a actuacions impresentables que s'han fet sota aquest paraigua.

Aquesta breu introducció ve a tomb perquè darrerament pens que vivim una època en què sota un fals liberalisme s'estan adoptant decisions que em semblen incorrectes i negatives per a la societat. Com és ben sabut, Europa ha impulsat això que s'ha anomenat la directiva de serveis o Bolkenstein, que pretén eliminar els obstacles a la liberalització de l'economia. Idò bé, tot això està donant lloc a coses que no crec que tenguin sentit ni lògica.

M'intentaré explicar. Una de les coses que sembla que s'ha d'eliminar com a conseqüència d'aquest procés és l'anomenat visat dels col·legis professionals. Quan una persona es vol fer una casa, va a un arquitecte perquè li faci un projecte. Aquest projecte, una vegada redactat, és visat pel col·legi com a requisit perquè es pugui tramitar per l'ajuntament. Ara es tracta de fer desaparèixer aquest requisit. Fins aquí tot podria sembla sensat, el que passa és que hem d'anar al fons de la qüestió. El fons de la qüestió és que el visat té una funció de donar seguretat als operadors, el visat garanteix que el tècnic té la titulació necessària, que no està inhabilitat, que té les assegurances obligatòries... Si no hi ha visat, algú haurà de comprovar que es donen aquests requisits i, aleshores, arriba la gran paradoxa, resulta que una mesura teòricament liberalitzadora el que fa és carregar de més feina l'administració pública estrictu sensu, perquè si no ho fa el col·legi, a l'exemple de la casa, ho haurà de fer l'ajuntament. Això, què suposa: més burocràcia, més funcionaris, més lentitud, més cost per a les arques generals... El negoci de na peix frit.

Un altre exemple. Les cambres de comerç. En virtut dels mateixos principis, resulta que s'elimina a les empreses la quota obligatòria per sufragar les cambres de comerç. El que succeeix és que les cambres presten una sèrie de serveis d'interès públic que si no tenen doblers per finançar aquests serveis hauran de ser assumits per algú, i aquest algú és evident que torna a ser l'administració pública estrictu sensu. Es pot pensar que tot això és beneficiós perquè les empreses ja no han de pagar aquesta assignació cameral, però això només és un titular o una impressió perquè, al cap i a la fi, això s'acabarà pagant a través dels recursos públics ordinaris: IVA, IRPF, impost de societats, impost de donacions...

El que no pot ser és que ens passem el dia afirmant que l'administració s'ha d'amagrir i que ha de ser molt més eficient, i resulti que la realitat vaig per augmentar les obligacions de l'administració i per carregar-nos els mecanismes de col·laboració publicoprivada que havien funcionat raonablement bé i satisfactòriament fins a dia d'avui. El que no pot ser és que tot això es cobreixi d'un vernís de liberalisme que en el fons brilla totalment per la seva absència, o que no és liberalisme raonable i proporcional, sinó un simplisme que ens durà més problemes que solucions. Tornam de nou als crancs i al seu caminar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Caubet, fa mes de 10 anys

Avui no puc estar en més desacord amb l'article. Es cert que es prenen moltes mesures en nom del Liberalisme, que no són tan liberals com sembla. Però no ho veig aplicable als dos exemples de l'article. No veig que això hagi de repercutir en la Administració Pública. En tot cas serà el client de l'arquitecte el que haurà de prendre les mesures adients per saber que ha contractat a un bon professional. Jo duc el cotxe al mecànic i la seva factura o pressupost no passa per cap Col·legi Oficial, i això no afecta (fins on jo sé) a l'administració pública. Hi ha moltes associacions de professionals (que no són Col·legis Oficials, amb impost revolucionari inclòs) que fan funcions similars, i els professionals que ho creuen adient s'associen o no. Pel que fa a la Cambra de Comerç... un bon empresari hauria de voler pertànyer si o si a una Cambra de Comerç o associació similar, però si no vol allà ell. En que hauria de repercutir en l'Administració Pública?? Si els empresaris no volen estar cohesionats i no volen tenir representació institucional per què els hi hauria de proporcionar la Administració Pública?

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris