algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
18°

Fageda i Huguet, fora des sembrat!

Insistir en l'afer del toro d'Algaida després del magistral article de Llorenç Capellà (edició d'ahir, dia 3) és anar cap dret al fracàs, però ja no ve d'un *. Però és que, a la mateixa edició de l'article de referència, apareixia també el testimoni del propietari del bocí on s'ubica el toro d'Osborne. L'home ha hagut de suportar que uns externs trepitjassin el sembrat en una acció patriòtica. Una de les expressions més gràfiques en defensa de la terra-terra, és a dir, d'allò que hom cultiva, és aquella que arruixa els externs, precisament: "Fora des sembrat!". El propietari ha fet tard. Els abanderats de l'Espanya eterna ja havien trepitjat el sembrat (farratge), en envair sense permís allò que el patriotisme els deu fer veure com a seu: "España es de los españoles", solien dir altre temps. Gibraltar para España. Però això no els dóna dret a trepitjar-nos els ulls de poll.

Que no ho sàpiguen aquells que simbolitzen en les bosses del toro les essències de l'espanyolitat es pot arribar a entendre. De fet, s'entén la mar de bé, perquè cada qual és cadascú i els ametllers no fan figues flor. Però què hi feien els que representen un poble i als quals hem de suposar el perfecte coneixement dels drets dels seus representats? Per què dos polítics -Joan Fageda i Joan Huguet- es decideixen a fer el bàrbar en una acció tan lamentable com significativa? Jo passava per allà, ve a dir Fageda. Fageda ha construït la seva carrera política passant per allà, i mentre hi passava va poder arreglar l'assumpte -una mica tenebrós- del Bon Sossec i instal·lar-se en una daurada jubilació al Senat, on brilla pel seu silenci. També passava per allà quan feia com qui fer de batle mentre José María Rodríguez duia els galons i imposava el pla Mirall a la ciutat de Palma.

Què li deu passar ara, a aquest home, que s'ha decidit a l'acció en un episodi de petita barbàrie? Podríem suposar que, sepultat sota capes de silenci opac, fins i tot els seus se n'han oblidat i podrien elaborar les llistes del 2012 al Senat sense comptar amb ell. Tanta discreció, tanta invisibilitat pot fer-te desaparèixer de tot el que no sigui el cens. Participar en la romeria patriòtica del toro d'Osborne, ara que el seu PPartit ha girat amb tanta decisió cap a l'extrema dreta, li degué semblar una forma adequada de recuperar nom, fisicitat, un espai. Seria aquesta l'explicació d'un darrer intent de mantenir-se en la somnolenta penombra del Senat espanyol (on durant tots aquests anys només s'ha sentit una veu del país, la de Pere Sampol)?

Si no fos així, si Joan Fageda no aconseguís escolar-se a les llistes del 2012, la gamberrada patriòtica de les bosses del toro hauria estat finalment el cant d'un cigne una mica patètic, el the end grotesc d'un senyor entestat a fer coses impròpies de la seva edat.

*He de recordar una vegada més que, fa un parell d'anys, em va aturar pel carrer un amable lector, que em felicità efusivament pels meus articles. En voler posar alguns exemples, tots els meravellosos articles que cità eren de Llorenç Capellà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa mes de 10 anys

Ben content que estava el signant de l'article quan feia feina amb i per Fageda!!!!

Valoració:-1menosmas
Per Cocou., fa mes de 10 anys

Molt bo Sr. Frontera! I certer!

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris