algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
17°

Han fet un bou

La imatge d'aquest cap de setmana amb dos prohoms del país, Joan Fageda i Joan Huguet, pintant un bou, té la seva gràcia. El muntatge apareix carregadet de símbols, en un quadre en el qual fins i tot les persones que hi sobreactuaven també formaven part de l'inventari de codis que es pretenia promocionar en aquest clima de precampanya. Segurament ha estat l'espai reservat a l'extrema dreta, amb residència a Mallorca, que reclama un lloc que no pot tenir formalment en campanya electoral. Es tracta de sumar, d'agarbellar tots els individus i els col·lectius panxacontents que no encaixen en aquesta societat, perquè tenen una primera vocació insaciable a desbaratar i a rebentar tot allò que tendeix a fer cos i a cohesionar el país. Si ho recordau, ara fa quatre anys, el Partit Popular muntava convocatòries als pobles, amb el bou com a principal protagonista.

A cada encontre es torrava un bou i ningú no sortia en defensa d'aquest pobre animaló, malmenat i menyspreat per determinats col·lectius humans. No es menjaven precisament el llenyam del bou del brandi, sinó que s'enteferraven un bou, rebentat amb conyac, sense discutir si la seva procedència originària era britànica o hispànica. En alguns sectors carpetovetònics, nostàlgics dels toros de Guisando, persisteix la síndrome de tenir febre de bou, una actitud irada que es justifica afirmant que tot és una provocació dels sectors antitaurins i un contuberni antiespanyol. En tot això, aquests protagonistes passen l'arada davant el bou, alteren l'ordre natural de les coses i consideren que fan un ou de dos vermells, imaginant l'efecte mediàtic i provocador que tenen aquests actes sobre la consciència de la ciutadania. He conviscut gran part de la meva vida amb aquesta icona publicitària, a Son Munar, una petita possessió que la meva família tingué en arrendament durant alguns anys.

Des dels anys seixanta, la ruta que anava des de la Creu de sa Garriga, a Xorrigo, fins a Malesherbes, el traçat de la carretera era plena d'ofertes gastronòmiques, de publicitat. A mesura que aquest mateix trajecte perdé el trànsit tradicional -amb carros, bicicletes i tractors- deixà de ser pintoresc. Per altra banda, amb el temps s'hi han mantingut centres rellevants de restauració i projectes que parlen del Pla de Mallorca. Entre els derrotats, que el temps s'ha encarregat d'enterrar, també hi constatam el conyac, substituït per un bon vi de Denominació d'Origen del Pla i Llevant, per unes herbes dolces obsequi de la casa en algun centre de restauració o, si voleu, per un whisky de malta escocès. Aquest és el país que conec, aquest és el territori que em resulta familiar, aquest és l'univers natural que ens agrada prestigiar i difondre. Hi ha moments, tanmateix, que es perd la xaveta i ens obliguen a mirar el món a l'inrevés. Uns pocs es dediquen a fer un bou, a fer alguna cosa extraordinària. La difonen i la venen com si això fos l'acte més normal i de sentit comú possible. La pena és veure homes fent bajanades, persones assenyades que, en teoria, tenen sentit de comú. Vull pensar que tots alguna vegada ens bevem el seny i després voldríem desaparèixer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris