cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
19°

Mourinho, t'estim

He dit més d'una vegada que no em resulta fàcil separar els amors dels agraïments i que els més sentits d'aquests darrers van dirigits, generalment, a les persones que m'han ensenyat coses noves o que m'han aclarit aspectes de la realitat que tenia confusos o dubtosos. És aquest, el d'haver posat en clar o confirmat una cosa o d'haver dissipat, el motiu del meu amor -del meu agraïment- al tan pedagògic entrenador de Setubal. Què és el que m'ha ensenyat, aclarit o confirmat el senyor Josep Mourinho? Una cosa molt important i que ben segur coneixen ja la immensa majoria dels lectors d'aquest estimat diari: que hi segueix havent dues espanyes.

Una Espanya centralista, agressiva, prepotent, totalitària, partidària de la força bruta, que odia la cultura i la intel·ligència, i una España respectuosa amb la diversitat, amb les altres cultures, que creu en la intel·ligència, en el diàleg, en el saber, en l'escola i en la igualtat de drets -entre ells, els econòmics i els lingüístics- de tots els espanyols. Són, com deia l'historiador, amb ànim simplificador, l'Espanya dels militars i dels capellans -dels que guanyaren - i l'Espanya dels mestres d'escola i dels poetes, la dels que perderen. Mourinho, que ha fitxat pel club que representa la primera de les espanyes, ha après amb molta aplicació i ben ràpidament que quan el resultats d'un partit o d'unes eleccions no li són favorables, cal acudir a atribuir el resultat a una conxorxa internacional contra ella. Abans, aquesta Espanya parlava de la conspiració "judeomassònica i separatista".

Ara, en opinió del senyor Mourinho i dels qui pensen com ell, s'han d'afegir a la conxorxa els bascs, representats -mirau!- pel senyor Vilar, la UEFA i, fins i tot, la Unicef. Tots, asseguren, contra l'Espanya eterna, l'Espanya que tocaria ser, tots contra el seu representant, el Reial Madrid. Cal ser ben agraïts, insistesc, i reconèixer que els ensenyaments de Mourinho no s'han limitat a la clarificació de quina és la mentalitat dels equips representatius de les dues espanyes, les seves paraules i el seu comportament han servit igualment per desemmascarar els senyors Pérez i Valdano que tan liberals, elegants i partidaris del bon joc semblaven, però que, per frenar els hàbils jugadors sortits de l'escola catalana, no se'ls va acudir altra cosa que fitxar, a cop de talonari, una mena de gladiadors -Pepe, Diarra, Ronaldo, Ramos, Adebayor-, personatges -ningú ho discutirà- als quals els sobra múscul i fanfarroneria i els falta cervell i educació.

Si he agraït fins ara a Mourinho el fet d'haver-nos deixat les coses ben clares, voldria demanar si hi ha algun amable lector que em pugui desxifrar les causes que fan que tots els comentaristes d'IB3 siguin -encara que ens vulguin fer creure en la seva neutralitat- tan madridistes, tan antibarcelonistes i tan anticatalanistes. La meva opinió no és obsessiva o neuròtica: en tenc proves irrefutables. Crec que l'explicació s'ha de cercar en les altes estàncies i en la hipòtesi que l'espavilat i autosubvencionador director d'IB3 deu creure que posant comentaristes promadridistes acontentarà no solament a la Mallorca sucursalista de sempre, sinó també a personatges com Antich i Rubalcaba, que ara tallen molt de bacallà i que apostataren, fa temps, de les idees que havia propugnat Carles Marx, però que segueixen sent devots de l'equip de don Camilo Alonso Vega i de l'almirall Carrero Blanco.
Avui -ja ho sabeu- s'enfrontaran en el Nou Camp -en el Nuevo Campo, com probablement també s'haurà de dir ben aviat a les nostres escoles- els dos equips representants de les dues espanyes. No importa quin sigui el resultat. Gràcies a Mourinho sabem perfectament, els culés, i com volia el nostre president Carreres, el que som i el que representam. I això -això- és molt més important que guanyar o perdre un partit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni P, fa mes de 10 anys

Bravo Xesc: lo de IB3 es una autentica vergonya (a mes del futbol).-Toni P

Valoració:8menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys

També n'hi ha, de pobles i pobladors a espanya, que passen olimpicament d'aquests dos equips, del futbol, de les processions i tots els seus sants i que els poden agradar el boxeo, la pelota vasca, el mus o el poker entre altres,així, amb ànim simplificador

Valoració:1menosmas
Per Al·lot, fa mes de 10 anys

Del tot encertat, Xisco!

Valoració:9menosmas
Per Domenec, fa mes de 10 anys

Estic totalmemt d'acord amb aquest article d'opinió,perque aclareig que s'utilixel'esport per enfrotar i legitimar el sentiments de persones i pobles

Valoració:9menosmas
Per BARTOMEU MELIS MELIS, fa mes de 10 anys

SUBSCRIC TOT QUAN RESTA ESCRIT A L'OPINIÓ DE XESC BUJOSA, TOT I NO SER UN FANÀTIC DEL CATALÀ, PERÓ SI UN DEFENSOR DE LA NOSTRA LLENGUA. NO, NO HI HA CAP DUBTE QUE ELS COMENTARISTES DE LA NOSTRA TELEVISIÓ AUTONÓMICA D'ESPORTS VESSEN PER TOT ARREU EL SEU MADRIDISME -- JUGUI CONTRA QUI JUGUI EL REïAL MADRID ---, INCLÚS ELS COL,.LABORADORS (ALGUNS D'ELLS CATALANS I MALLORQUINS QUE, JUGAREN QUALQUE VEGADA AMB EL BARÇA . TAMBÉ ELLS SON DIGNES D'INTEGRAR L' IMPERI DE FLORENTINO PÈREZ, MALGRAT NO REPARAR AMB EN LA MORTERADA DE DOBLERS QUE HA COSTAT EL MADRID NI AMB LA FAM QUE HI HA AL MÓN. VERGONYA, CAVALLERS (CABALLEROS).

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris