cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Un bou sense toreros

Quan observem una fotografia de grup d'un tema que ens és pròxim, allò que fem primer és mirar qui coneixem. I si el grup fa part d'un col·lectiu que, a Mallorca, s'ha anat reduint i reduint fins a convertir-se en grupuscle, tenim la convicció que els podrem identificar gairebé tots. Bernat Vidal, l'apotecari de Santanyí i protector de les lletres, afirmava, a la postguerra, que els partidaris de la cultura catalana cabrien en un tramvia i no viatjarien estrets. Actualment, el món dels toros -professionals, aficionats, crítics, etcètera- és tan reduït que no fa ni ombra. A posta els polítics en passen olímpicament. De manera que empès per la curiositat, vaig voler saber qui s'havia deixat arrossegar fins al turó de Son Munar, entre Algaida i Montuïri, per retre homenatge al bou d'Osborne sense reparar que l'obligaven a identificar-se amb l'espanyolisme més ranci (el de la venda de banderetes espanyoles a tres i a dos euros, segons la mida). L'homenatge consistia a repintar-lo de negre, el bou, perquè setmanes enrere va ésser disfressat amb els colors de l'arc de Sant Martí, cosa que suposava, a parer dels organitzadors, una vexació per al bou i per a Espanya.

Era, per tant, un acte de desgreuge, tot i que si Manolo Prieto, que és qui el va dissenyar, hagués pogut dir-hi la seva, molt probablement s'hauria decantat pel bou de colorins. Que no...? I tant! Manolo Prieto va ésser comunista i un dels dibuixants de Milicia Popular, la revista que publicava el Quinto Regimiento els anys de la guerra. Però tornem a la fotografia. M'apresso a dir que no hi surten ni Valentín Luján (Santa Maria), ni Gabriel Nadal (Pollença), ni Jesús López (Palma), que són els toreros mallorquins en actiu. Clar que podria donar-se el cas que ja fossin a la Península perquè ha començat la temporada. Si més no, els organitzadors poden adduir-ho per tal de justificar-ne l'absència. Aleshores faig de localitzar els de les darreres dècades: Campanilla, Joan Vallès, Rafael de Palma i Miguel Àngel Puertas. I no els veig. Com tampoc no he vist, ni amb lupa, ni Ricardo Izquierdo ni els germans Gamundí, els murers Salvaorillo i El Labrador. Ni Isidoro Ruíz Romero ni Rubiales.

Finalment estava ben segur de trobar-hi Gabriel Pericàs, atès que resideix a Algaida, a dues passes de Son Munar, i és un referent indefugible de l'època d'or del toreig a Mallorca. Però no hi era. Com no hi eren els crítics més reconeguts ni els aficionats tradicionals. Aleshores, si no hi eren els que en teoria s'haurien d'haver sentit obligats a ésser-hi per allò que els toros fan part de la seva manera d'entendre la vida i ja els estan tocant la pera amb les campanyes de desprestigi, amb qui compartiren la brotxa i la pintura negra Joan Fageda i Joan Huguet...? O en realitat eren conscients, ambdós polítics conservadors, que a l'empara del bou donaven suport explícit a l'extrema dreta, dreta, dreta, dreta...?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris