algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
13°

La por i el coratge (1762)

"Passava jo uns dies al camp allotjat a casa d'un pastor protestant, el senyor Lambercier, i tenia per camarada un cosí més ric que jo i que era tractat com l'hereu, mentre que jo, allunyat de mon pare, m'havia de conformar a ser una mena de pobre orfe. El meu cosí, que era major que jo i nomia Bernat, tenia el defecte de ser molt poruc, sobretot de nit.

Jo em fotia tant dels seus espants que el senyor Lambercier, cansat de la meva ufana, va voler posar a prova la meva bravesa. Un capvespre de tardor, que ja feia molta fosca, em donà la clau de la capella i em va dir d'anar a cercar, sobre la trona, la Bíblia que s'hi havia deixat. Afegí al seu encàrrec, per tal d'excitar el meu amor propi, alguns mots que m'impediren de tornar enrere. Vaig partir sense cap llum, i si n'hagués tingut un potser hauria estat pitjor. Era precís passar pel cementiri i jo el travessava gallardament, ja que, quan em trobava a cel obert, mai no solia patir terrors nocturns. Tan prompte vaig obrir la porta, vaig sentir sota el sostre de volta una mena de ressonància que vaig creure que podien ser veus i que em va fer dubtar de la meva ardidesa. Ja amb la porta oberta, em vaig voler fer endins, però només vaig trigar quatre passes a aturar-me. Tot veient l'obscuritat profunda que regnava dins aquell espai gran, m'agafà de sobte un espant que em posà els pèls de punta.

Vaig retrocedir, vaig sortir, vaig fugir pres per un fort tremolor. Arribant al pati, un canet, que nomia Soldà, m'encoratjà amb les seves afalagadures. Avergonyit de la meva por vaig retornar sobre les meves passes, provant de dur amb mi el gos, que de cap manera no em volgué seguir. Vaig franquejar durament la porta, vaig entrar dins l'església i, tan prompte ho havia fet, la por m'atacà novament, prou per fer-me perdre el cap. Cercava la trona que estava a la dreta i jo l'havia estat cercant a l'esquerra. Em vaig enredar amb els bancs, no sabia bé on em trobava, havia perdut de vista la trona i la porta, i em trobava totalment confús. Finalment vaig veure la sortida, vaig eixir del temple i ja me n'allunyava, com la primera vegada, ben disposat a no tornar-hi entrar si no era de dia...".

És un relat de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), autor francès de nacionalitat suïssa, que es consagrà a les lletres després d'haver hagut de passar per tota mena de treballs i oficis. Els seus escrits mostren generosos sentiments que sap expressar amb una llengua eloqüent i persuasiva. En aquest fragment analitza la por infantil i la seva relació amb la fosca i, per tant, explora el tema del valor, la intrepidesa, l'heroïcitat, l'agosarament i la gallardia, que no poques vegades, com la covardia, freguen el terreny de l'absurd, perquè aquests sentiments, de la condició humana, s'expliquen per les seves pròpies paradoxes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris