algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Les eleccions del 1911 a Palma

El novembre del 1911, en plena Restauració, es varen celebrar eleccions locals. El règim monàrquic constitucional d'Alfons XIII era una mescla, de geometria molt variable, entre una vertadera democràcia i un sistema caciquil manipulador dels resultats electorals. En general, el vot era més lliure a les ciutats i més condicionat per les xarxes caciquils a les zones rurals. En aquella època, governava l'Estat el dirigent liberal d'esquerres José Canalejas, que era acusat d'anticlerical per la dreta catòlica. Així i tot, a Palma, els liberals es presentaren en harmonia amb els conservadors. En canvi, els republicans, per primera vegada des de feia més d'una dècada, anaren a les eleccions dividits. Per una banda, es trencà la Conjunció amb els socialistes que s'havia establert en els comicis anteriors, en els de desembre del 1909, però alguns dirigents republicans, sobretot Lluís Martí, la mantingueren pel seu compte, al marge de la direcció del partit Unió Republicana.

D'altra banda, l'exemple del radicalisme lerrouxista, extremadament anticlerical, inicialment dinamitzà el republicanisme mallorquí, però aviat els joves seguidors de Lerroux, com Francesc Julià Perelló, xocaren amb els cappares de Palma, com Jeroni Pou i Benet Pons i Fàbregues, més moderats. Finalment, la ruptura va esser evident arran del viatge a Palma i Manacor dels propagandistes radicals barcelonins Josep i Rafel Ulled. Així, en els comicis locals del novembre del 1911, a Palma, hi havia tres candidatures republicanes, la continuista d'Unió Republicana, la dels republicans radicals i la dels republicans independents en sintonia amb els socialistes i obreristes, si bé sembla que aquestes dues darreres actuaven en conjunció. Segons la premsa de l'època, el problema de fons era que el republicanisme, majoritari a Palma entre el 1901 i el 1905, havia derivat cap a un cert anticlericalisme que no era compartit per amplis sectors de la població de Ciutat. A més, havia provocat una reacció conservadora i catòlica que afavorí els partits monàrquics. Quan els dirigents republicans intentaren rectificar, es trobaren que bona part de les seves bases estaven entusiasmades amb el renovat i encara més radical anticlericalisme representat per Alejandro Lerroux.

En els comicis, s'imposaren sense problemes la majoria dels candidats monàrquics. Així, els conservadors aconseguiren 5.316 vots i 8 regidors, als quals se n'ha d'afegir un altre proclamat per l'article 29 de la llei electoral vigent que establia que si el nombre de candidats era igual al de llocs a cobrir ni tan sols se celebraven eleccions. Per la seva banda, els liberals obtengueren 3.035 vots i sis regidors, mitjançant elecció així com un setè escó per l'esmentat article 29. Els republicans de la Unió Republicana assoliren, per la seva banda, 1.127 vots i tres regidors, M. Trian, F. Vilallonga i J. Cirer. En canvi, el conglomerat format per socialistes, radicals i republicans independents, encara que reberen en conjunt més vots, 1.208, no aconseguiren cap regidor. En aquella època, la ciutat estava dividida en vuit districtes electorals però els seus candidats no guanyaren a cap, encara que el socialista Llorenç Bisbal rebé 268 vots i el republicà independent i nacionalista d'esquerres Lluís Martí n'aconseguí 173. Com tantes vegades, la divisió dels sectors progressistes havia facilitat el triomf dels monàrquics, encara que, sens dubte, socialistes i radicals eren percebuts com a extremistes per bona part de la societat palmesana de l'època. I, en aquests casos, sempre hi ha el perill que es desanimin els electors més moderats. En qualsevol cas, el 1911, a Palma, la suma dels liberals amb els republicans i els socialistes encara superava en 54 sufragis als conservadors.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris