cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

La fe, l'esperança i la caritat de l'esquerra

El pitjor efecte que deixa la crisi econòmica és la marginació de segments socials que no tenen més remei per subsistir que acudir a l'almoina que reparteix la Conselleria d'Afers Socials. L'esquerra ha canviat molt en aquest aspecte. La seva escolàstica clàssica negava l'almoina i afirmava que humiliava tant a qui la feia com a qui la rebia. Segons els principis fundacionals de l'esquerra, la caritat no és cap valor positiu, sinó tot el contrari: és una negació de la justícia que ajuda a mantenir una societat insolidària. L'esquerra, quan es creà, només creia en el dret al treball.

Però les situacions canvien, passen les generacions i ara la consellera de Benestar Social, Josefina Santiago, ha assumit la feina que un temps desenvolupaven les Hermanitas de los pobres , reparteix tota la sopa boba que li permet el seu pressupost i espera temps millors, com en l'època de les plagues d'Egipte, perquè torni l'època de l'abundància. Santiago té el cel guanyat. Fa tasca solidària cap als desheredats de la societat actual. És una feina importantíssima. Un poc d'ajuda en el moment apropiat i a les persons més necessitades evita delictes i inseguretat social i aporta esperança als qui l'han perduda. És una gran feina. No ajuda a transformar la societat ni produeix ciutadans orgullosos de si mateixos, però almanco és un mamaíta que me quede como estoy que permet tirar endavant. A poc a poc, la gent més conscient de l'esquerra està de cada vegada més a prop dels valors del catolicisme, que tan apassionadament negaren en el segle XIX i principii del XX els fundadors de la Primera, la Segona i la Tercera Internacionals.

Tanmateix, el pragmatisme i l'adaptació a la realitat concreta acaben produint miracles. No hi pot haver feina per a tothom, ni prop fer-hi. Però resten dempeus l'esperança i la caritat i, també, la fe que s'acabi la crisi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris