cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Un Primer de Maig tràgic

La vesprada d'aquest Primer de Maig de 2011 hem tingut ocasió d'escoltar atentament la veu dels sindicats majoritaris i d'observar la reflexió de l'administració davant l'augment imparable del nombre d'aturats. Els col·lectius de Dones Treballadores Cristianes (MTC), la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC) i la Joventut Obrera Cristiana (JOC) han llançat també un comunitat titulat Per la dignitat del treball. Les mobilitzacions i les reflexions relacionades amb el Dia Internacional del Treball, d'aquest 2011, s'han d'entendre al marge de l'oratòria, la retòrica i la rutina a la qual ens estam habituant els ciutadans que ens consideram de classe mitjana, els ciutadans que no formam part de l'inventari dels més empobrits. Aconhorta conèixer sectors d'Església que es mantenen vius en la trinxera de la lluita social i que es reafirmen com a continuadors de la línia socialcristiana més compromesa amb la modernitat.

Aquests moviments especialitzats, juntament amb diverses organitzacions socials com ara Càritas, ens recorden la vigència de la lectura cristiana de la història, que sempre ha llegit les conjuntures de dificultat amb rigor i que no ha ocultat el component ètic que arrosseguen les crisis econòmiques i financeres. En el context del 50è aniversari de la creació de Càritas Diocesana de Mallorca, tenim ocasió de posar en valor la història, el posat en què l'Església ha llegit cada crisi, cada entrebanc social i també com ha plantejat escenaris de solució. Si observam el paisatge de l'atur obrer a Mallorca des dels anys cinquanta fins a l'actualitat, ben aviat ens adonam que ha existit una preocupació exterioritzada pels diferents bisbes de Mallorca. Joan Hervàs manifestava la seva inquietud davant l'atur, el 1950, en una entrevista al diari Baleares i insistia a manifestar la seva preocupació davant el creixement de l'atur obrer durant el 1955.

Una lectura semblant la podem fer també de la doctrina del bisbe Jesús Enciso, que parlava obertament de desocupació obrera el 1965. Però va ser el bisbe Teodor Úbeda qui més intensificà la seva croada social i qui més estimulà els creients a treballar en el camp social. La seva doctrina social avui fins i tot ens pot semblar rupturista i sorprenent venint d'un jerarca de l'Església. Els escrits sobre atur de Teodor Úbeda se succeeixen de manera ininterrompuda, des de 1975, en un magisteri en el qual despunta el document L'atur, un repte a les nostres consciències, de 1979. Amb la mirada de 2011, sabem que la situació actual és força més greu i més profunda. Allò que no acabam de concretar és el to que, des del món de la fe, hauríem de sostenir davant aquesta subordinació de la persona a l'economia, davant aquest paisatge tràgic i destructor que associam a la desfeta del teixit empresarial que havíem ordit durant els darrers vint-i-cinc anys, sobretot. Les entitats cristianes esmentades més amunt, en el seu comunitat davant el Primer de Maig de 2011, afirmen que celebraran aquest Primer de Maig denunciant els culpables de la crisi i de la pèrdua de treball, però també amb l'esperança de saber que podem col·laborar en la humanització de les persones i a generar futur.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris