algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

Fariseismes d'opereta

Cada any, en arribar aquests passats dies de Setmana Santa, les processons amb crists sagnants i mares de Déu afligides amb el cor travessat per coltells ferotges, cuculles amb ciri encès o apagat, depèn del vent que faci, els nins i nines amb tambors i trompetes, flaire d'encens pels carrers i places del poble amb la seva solemnitat dolcenca, fan acudir al meu enteniment recordances d'infantesa amb una intensitat desconcertant. Torn a tenir aquells meus set, vuit, nou anys, quan era un dels escolanets de les monges (encara em sé de cor la missa en llatí, imagina't) i tamborer també quan era necessari, que en dates tan assenyalades érem requerits per a reforçar la feinada que havien d'assumir els acòlits de l'Església Parroquial, que no podien donar l'abast amb tanta escarada.

S'ha d'aclarir que aleshores, els anys quarantes i principis dels cinquantes, a la vila de Sineu hi havia una vintena de monges dites "de la caritat", altres tantes de clausura, ja en tenim quaranta, i set capellans fixos més dos o tres que a l'estiu compareixien al seu poble de procedència i també els havien de fer lloc per a qualque missa, fotre, berbes poques, que les eines si no les empres es rovellen. He dit set capellans fixos. Talment com ara, eh? Ja es poden fer vostès a la idea, els que no ho heu viscut, del domini absolut de tots els racons de les consciències, i el coneixement de cada un dels caires de les conductes de les persones del poble per part de l'estament religiós.

I quan acabava la Setmana Santa, començava el mes de Maria, i més envant unes quaranta hores, o els tridus, les novenes, una passada, tu. Pens que la meva actitud actual en aquest referent podria ben bé tenir la gènesi en l'embafada producte de tot plegat. De tota manera, els que em coneixeu de prop també sabeu del meu respecte més escrupolós per totes i cada una de les creences de qualsevol. Fa molts anys que em vaig fer el propòsit d'adoptar consideració i mirament vers qualsevulla idea respectable, religiosa, política, la que fóra. L'única condició és aquesta: que jo la trobi respectable i l'altre ésser humà també em mostri respecte a mi. De vegades se'm fa difícil, creguin-me, discernir amb una certa claredat on acaba el convenciment, la seriosa creença, i a quin punt comença la més baixa hipocresia, el fariseisme més groller. Vull insistir-hi: no crec en cap déu ni religió, però crec fermament en la il·lusió de la gent que hi participa amb convenciment.

Ho venia a dir tot plegat perquè justament aquest darrer Divendres Sant, a la processó que es celebra des de sempre, però que el segle passat la família Isern-Estela, els pares de l'amo en Mateu Isern, actual candidat del PP a l'alcaldia de Ciutat per cert, varen potenciar de manera abundant i generosa conferint-li la dimensió que actualment encara ostenta, enguany s'hi produí un fet discordant. A primera fila del banc de les autoritats hi comparegueren José Ramón Bauzá i Josep Melià, cosa que va ser interpretada per tots els integrants de l'oposició municipal sineuera com una indigna ingerència electoralista, cosa que estava ben clara, fins al punt que deixaren el ciri i abandonaren la cerimònia. Feren una nota de premsa conjunta que va ser acollida per gairebé totes les publicacions illenques i estatals. I els del PP local que parlen de confondre ous amb caragols i de sectarismes diversos. Els de CxI callen i miren passar el tren. És allò de sempre: les orelles del porc i de l'ase, etcètera. "Ha sido ETA" s'exclamava vegada i altra l'Àngel Acebes quan els atemptats islamistes de l'11 de març del 2004, ho recordau? Fins que li posaren un calcetí dins la boca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris