cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Controvèrsia o anar dient

Un. Estaria molt bé que no ens haguéssim de mobilitzar per exorcitzar un perill o per treure pit davant d'una amenaça. Però, almenys ara per ara, no es veu que el nostre país cerqui i enfili el camí cap a la normalitat, entesa com un estat de coses en què la defensa del territori i de la llengua i la cultura no s'hagi d'activar per les veus d'alarma. La mobilització és un deure cívic que, en cas que l'oblidem, ens vendrà sempre recordat per les polítiques recalcitrants d'un PP que ja ni es molesta a enfrascar-se en la pell del me. Al contrari, cada dia més anyells silenciosos es posen a belar com a llops.

Dos. No és Mourinho, estúpid, és el Real Madrid. Aquest Real Madrid d'ara, si més no. L'entrenador, el fitxaren precisament perquè sabien qui era, perquè sintonitzen amb ell a la perfecció. L'entrenador, més enllà de les seves qualitats professionals, és un pepot, un titella mogut per l'encarnació de la filosofia neo-con, és a dir, Florentino Pérez, que no es vol dur a la boca segons quines paraules, segons quines frases, perquè està per damunt del bé i del mal, com es pot deduir d'una manicura impecable. Però els cinèfils d'altre temps sabríem com ubicar-lo a alguns films de Sam Peckimpah, per exemple a Vull el cap d'Alfredo García. Tot plegat, res d'especial: el Barça també va tenir la seva etapa Núñez i la seva etapa Gaspart: això ho té el futbol, que atreu gent bona i gent que no hauria d'estar a prop d'enlloc. El futbol és així. O també: són coses del futbol.
Tres. Si Ana Mato i la senyora Cospedal creuen que TVE no havia estat mai tan manipulada com ara, ja sabem què ens espera (si les urnes el 2012 confirmen la tendència registrada per les enquestes). Això de parlar sense complexos -sense escrúpols, de fet- ens il·lustra déu n'hi do sobre les intencions de la gent del PP. Vol dir que no es recorden d'Urdaci ni de Buruaga o que els consideren modèlics en la seva equanimitat? Aquesta darrera possibilitat és molt més probable. I això que aleshores es deien de centre.

Quatre. A IB3, finalment, sembla que hi haurà debat Antich-Bauzá. Quin nivell, tu, quin nivell! Ens hauria de donar que pensar el fet que els candidats dels dos partits majoritaris estiguin entre els candidats més poc interessants de totes les llistes. Tenim alguna raó per escoltar-los? No els hem sentit suficientment? I, en canvi, hi ha alguns candidats que els mitjans mantenen més a l'ombra i que poden traslladar-nos anàlisis i refexions sobre la nostra realitat a partir de fonaments molt més sòlids que els que suporten el pensament lleuger de Francesc Antich i el pensament submís de JR Bauzá: tan lluny un de l'altre -ideologia, sentiment de país, afecte per la llengua...- i tan a prop -de Marratxí a Algaida, un sospir.
Happy end. U de maig: vos n'enrecordau, els més vells? Idò mira...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris