nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
20°

Estratègies de poder

Alfredo Pastor publica un article, "El tetràedre de l'independentisme" (Ara, 26/4/11), en què el catedràtic de Teoria Econòmica i doctorat a Massachusetts carrega contra els qui protesten per les restriccions pressupostàries de la Generalitat de Catalunya en Educació i Sanitat, i en especial contra l'opció independentista. La categoria del personatge i el tema plantejat m'han fet llegir-lo; el resultat, però, em sembla decebedor per la feblesa d'alguns dels arguments esgrimits. En primer lloc, creu que són molts els qui diuen que Catalunya, i (açò ho afegesc jo) les Illes Balears, rebem un tracte injust en el repartiment de les càrregues fiscals. Ell no ho nega ni ho afirma, sinó que es declara incompetent per fer-ho.

Tanmateix, les xifres són tossudes i, pel que fins ara se'ns ha permès conèixer (l'Estat espanyol no s'ha caracteritzat mai en aquests temes per la seua transparència), resulta bastant clar que el balanç entre el que el nostre país aporta en impostos i el retorn que li fa el govern de l'Estat és molt deficitari per a nosaltres. De fet, a les Balears tenim l'honor de ser els més perjudicats. No podem dir, en canvi, que siguem els primers en solidaritat, perquè no s'entén per tal un sistema que no ens permet decidir el sentit de la nostra solidaritat, sinó que senzillament et fica mà a la butxaca i decideix per tu.

L'exdirector general de l'INI diu que són les regles del joc i que, sense un respecte incondicional a la llei, no hi ha Estat de dret, el qual resulta d'un pacte entre el ciutadà i la polis, que el primer no pot trencar segons li convengui. És ver que les lleis hi són perquè s'acompleixin. Ara bé, les lleis han de ser justes, han de respectar els principis generals dels drets humans fonamentals i no han de ser interpretades a caprici i segons l'interès dels més forts, perquè així no hi ha "polis" (espai de convivència i participació en els afers que afecten a tothom) que s'ho valgui.

"Un pot estar molt enfadat amb la seua dona sense voler separar-se", és clar que sí, doctor Pastor; però i què em diu d'obligar algú a mantenir per la força un matrimoni sense amor on un cònjuge explota descaradament l'altre?
La raó última del Dr. Pastor per negar el pa i la sal als independentistes, després d'haver-ne menyspreat el pes polític, un 18%, segons diu citant Francesc de Carreras (però com ho saben si els espanyols mai no han permès cap consulta sobre aquest temes?) és que "resulta difícil imaginar que, a l'hora de la veritat, la substitució es pugui dur a terme de manera pacífica"; ergo, assegura, "l'opció independentista és en un carreró sense sortida". Ara sí que hem tocat ferro! Què i qui impedeixen que les nacionalitats d'Espanya, definida per temps com a "presó de pobles", facin mai un exercici de sobirania sobre assumptes tan determinants? Qui, idò, en cas que un referèndum amb plenes garanties democràtiques determinàs la voluntat d'independència, la "dissuadiria" violentament? El ball de bastons en què la història ens ha obsequiat reiterades vegades és la negació de la raó democràtica. Aquí com a Massachusetts.

Els dèficits que l'Estat espanyol presenta en aquest camp, la magror o la mala qualitat de l'actual democràcia, són constatables. Tant és així que "democràcia espanyola" ha esdevingut un oxímoron que pren el seu màxim sentit quan es fa referència a l'independentisme. La legislació antiterrorista té força punts febles: la dispersió de presos, la il·legalització de partits polítics imposant condicions que, si s'aplicassin al PP i al PSOE (les llistes amb imputats), implicaria la seva desaparició immediata, la connivència i el silenci dels mitjans de comunicació... un cúmul de despropòsits que se sustenten en l'existència del terrorisme. Però, què passa si ETA declara l'alto el foc i, més encara, l'esquerra abertzale il·legalitzada es desmarca sense pal·liatius de qualsevol tipus de violència? Que queda al descobert el veritable objectiu de tot aquest entramat polític, judicial i mediàtic. La finalitat no és, doncs, la desaparició d'ETA, és la de desarticular i fer desaparèixer l'independentisme.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris