cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

Sí, m'espien... i què?

Sí, el meu iPhone m'espia, i què? També m'espien les meves targes de crèdit, els programes de fidelització als quals estic adherit, les càmeres de seguretat que hi ha arreu, el meu proveïdor d'internet, Google, Facebook, Twitter, Hisenda, els meus caps... N'hi ha tants que ens espien i tenen tantes dades nostres que ja no saben què n'han de fer i, per afegitó, no tots els qui en tenen de sensibles les saben guardar, com ho demostra el cas de l'atac recent experimentat per la plataforma PlayStation Network, que ha compromès part de la identitat digital i, possiblement, les targes de crèdit d'uns 77 milions de persones d'arreu del món, de les quals devers quatre-centes mil serien persones que viuen a l'Estat espanyol. De tot plegat, el pitjor és que només recordem que vivim en una societat vigilada, vigiladíssima, quan passen incidents com el de l'iPhone i el de la Play. Aquest darrer ens referma la idea que mantenir la seguretat i la integritat de les dades a internet no és cap tasca fàcil i, a més, pot tenir greus conseqüències econòmiques per a la companyia involucrada, com ho mostra l'efecte immediat a la cotització de les accions de la multinacional japonesa, tot això sense comptar-hi els resultat de les possibles sancions legals.

Per la seva banda, el cas de l'iPhone és ben diferent: uns investigadors acaben de fer públic que han descobert que, a partir de la versió 4 d'aquest aparell, un fitxer -ocult- guarda el registre de les antenes a les quals ha estat connectat el telèfon. Aquest fitxer -sense encriptar- conté les coordenades d'aquestes antenes, l'hora i el dia de la connexió i, també, si hi ha cap wi-fi a prop. Aquests investigadors han tingut l'amabilitat de de- senvolupar una aplicació -de nom iPhone Tracker- que llegeix aquest fitxer i situa sobre un mapa les coordenades que hi té guardades. L'han posat a disposició de tothom a través de la xarxa, de manera que després de davallar-me-la, hi he pogut veure el meu registre, una part del qual -el que correspon a Mallorca- és la imatge que acompanya aquest escrit, però el mapa complet és global i mostra amb tot luxe de detalls els indrets per on ha passat el meu iPhone 4 des que el tinc. Per afegitó, aquest document també és transferit a l'ordinador cada vegada que l'usuari el sincronitza amb el telèfon, de manera que el rastre d'on hem estat també hi queda guardat. Apple assegura que la cosa no passa d'aquí, és a dir, que aquest arxiu no és enviat enlloc, però la pregunta que queda enlaire és: si no ho envien enlloc, per què ho guarden? Diuen, alguns entesos, que l'objectiu seria crear una gran base de dades que permetés augmentar els serveis disponibles per a aquests aparells i que facin servir el que se'n diu geolocalització, de manera que, per exemple, la publicitat enviada seria localitzada; és a dir, que si és a prop d'un restaurant, el client en pugui rebre el menú del dia o si hi ha cap oferta especial i fineses consemblants.

No deixa de ser sospitós, per altra banda, que una de les línies de defensa d'Apple vagi en la direcció de retreure que els telèfons Android -el sistema operatiu de Google- també guarden aquest registre i que, a més, periòdicament l'envien -d'amagat- a algun lloc. Tanmateix, el que resulta significatiu és que, tant en un cas com en l'altre, la informació que registren no és la de cap GPS, sinó que són les coordenades de les antenes de connexió, la qual cosa vol dir que la localització no és exclusiva de cap marca ni model concret de telèfon, sinó que és possible per a qualsevol, per simple que sigui. La qual cosa significa, també, que no serveix de gran cosa el remei que prediquen els d'Apple per evitar aquesta localització: desactivar els serveis corresponents del mòbil, aquells que et demanen si pots fer servir la ubicació actual; a tot estirar, evitarà que el telèfon registri la ubicació, però sempre hi haurà algú altre que ho farà. En definitiva, si han d'anar enlloc i no volen que ningú ho sàpiga, no se'ls acudeixi posar en marxa el mòbil, emprar cap tarja de crèdit o del que sigui; no enviïn tampoc cap tweet ni ho posin en el seu Facebook, i no vagin amb la cara destapada: un bon capell i unes bones ulleres de sol, pel cap baix. Així i tot, no ho tinguin per segur: si de bon de veres no volen que ningú ho sàpiga, em fa molt l'efecte que, tal com estan les coses, l'única solució és no anar-hi.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Manel, fa mes de 10 anys

No entenc per què a les empreses ens obliguen a fer un curset de privacitat de les dades dels clients.

Valoració:0menosmas
Per Joan Martí, fa mes de 10 anys

Moltes gràcies, sr. Valverde, vaja quin article més inteteressant. Felicitacions.

Valoració:-1menosmas
Per IP, fa mes de 10 anys

Boníssim!

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris