nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Pilotes de dol

VOLEN, VOLEN...!
Miquel Ramis ha acusat Francesc Antich d'aplicar polítiques pròpies de Fidel Castro, l'endemà que Mourinho denunciés que si el Barça guanya títols és perquè els àrbitres valoren positivament el fet que porti a la samarreta publicitat d'Unicef. No cal dir que entre el discurs de Ramis i el de Mourinho hi ha una similitud absoluta. Fins i tot el to, que sembla distint -casernari el de Ramis, de ploramiques el de Mourinho-, és igualment agressiu. Tanmateix, on aconsegueixen ambdós l'excel·lència és en la capacitat que tenen de no parpellejar ni enrojolar-se per grossa que la diguin. Quina desimboltura...! Si es juguessin el cafè de mig matí a Volen, volen...!, ben segur que beurien de franc de cap a cap d'any. Tant els és fer volar camions com melons. O idees, cosa del tot impossible perquè massa bé sabem que el pensament ja ha perdut la capacitat de volar amunt, a tocar de les estrelles, i que, a tot estirar, s'aixeca a l'altura d'una gallina eixalada. Pobres idees, pobre pensament...! Però tornem a Ramis i Mourinho, dues perles del mateix joier. Amb una diferència: a Mourinho li ha faltat vista i s'ha ficat en un món, com és ara el del futbol, on l'ètica i l'estètica de la paraula encara tenen una mica de pes. Conseqüència...? El Barça l'ha denunciat pel fet de lesionar la seva bona reputació. Si Ramis s'hagués fet entrenador i entrenés el Pelacanyes, ben segur que hauria de seguir els partits des de la branca d'un ametller, perquè els àrbitres l'expulsarien de la banqueta tan aviat com el veiessin. Però Ramis és polític, i en política tot val. Com és ara comparar Antich amb Castro per veure d'escandalitzar alguna beata amb nét d'esquerres que li festeja el vot. Si Mourinho sospesa la seva situació laboral, deixarà el futbol i es passarà a la política. Esperanza Aguirre ja se n'ha declarat admiradora. I ara que Tito Boadella ha fitxat per UPyD, pot aspirar amb tot el dret del món a la direcció dels Teatros del Canal. De comediant a comediant, sobretot en els papers dramàtics d'una Carmen per amunt, Mourinho no té rival.

LA COINCIDÈNCIA
El President, Francesc Antich, i l'aspirant a ésser-ho, Josemón Bauzà, van més endolats que les vídues dels miners d'Astúries. I fan mala cara. Motiu...? Tenen més mal de pair el zero a dos del Bernabéu que el pa de mestall. Ambdós són del Reial Madrid, cosa comprensible en el cas de Bauzà. Els amors futbolístics estan en sincronia amb la ideologia. De quins equips podia ésser Bauzà...? Del Calvo Sotelo de Puertollano o del Reial Madrid. Una vegada rebatejat l'equip manxec amb el nom de Puertollano a seques, sols li quedava una opció. I la va seguir ulls clucs. De la mateixa manera que la va seguir el President Antich, vés a saber per què. Encara que no desentona del tot. Malauradament, tocant a patriotisme, socialistes i conservadors han après a trobar punts de coincidència. I per al patriotisme més ranci, Reial Madrid vol dir Espanya com Danone vol dir iogurt. I no el confonen, al Madrid, amb una Espanya qualsevol, sinó amb l'Espanya de Don Francisco. "Le llamo José porque estamos en España", va declarar l'exporter Paco Buyo en referència a Guardiola. "Espero que el Madrid nos brinde cinco goles como cinco oles a los que seguimos creyendo que Cataluña es España", va escriure el senyor Antonio Burgos a ABC. Tanmateix, va guanyar el Barça perquè en el futbol, com en moltes coses de la vida, s'imposa la lògica. De manera que la notícia no va ésser a la gespa, sinó a les grades. Si els analistes europeus es demanaven on s'amagava l'extrema dreta a Espanya, ja han pogut sortir de dubtes: no han hagut de fer més que posar el vídeo del Madrid-Barça i començar a comptar capets. L'escenari, dimecres passat, era inconfusible: senyeres segrestades, insults barroers a Shakira, gestions de la directiva madrilenya amb la UEFA per a no permetre l'ús del català a la megafonia, etcètera. Però al marge de les acotacions al partit, allò veritablement xocant per a mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers (ciutadans: no us deixeu banalearitzar per IB3!), és que per primer cop en tota una legislatura força aspra s'han posat d'acord el President del Govern i el cap de l'oposició. Observeu-los: ambdós de negre i amb cara llarga. Na Capellot i en Matasetzes els veieren de lluny. "D'on vénen...?", va demanar na Capellot, corpresa. "D'acomiadar el dol d'en Carratalà", va respondre en Matasetzes sense dubtar-ho. I va pensar que, si no l'havia encertada, no se n'havia fet enfora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris