cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Un amitger medieval (1242)

El verb "amitjanar" vol dir repartir una cosa en dues parts iguals i d'aquí deriva "amitger", un concepte i mot que ha de resultar ben familiar a tots aquells de la meva edat o més vells que han tingut algun contacte amb el món rural. El propietari d'una possessió rústica fa un contracte amb un pagès, que serà considerat pel temps que duri en vigència el document l'amo del predi davant de tercers. Explotarà la propietat en nom del senyor i es repartiran els guanys i productes al cinquanta per cent. Un negoci raonable.

Un hi posa la terra i els mitjans per fer-la rendible i l'altre la feina, purament i simplement. Doncs això ja s'esdevenia en aquest país durant la primera meitat del segle XIII. Berenguer Rees, propietari, i Pons Mercer, amitger, constitueixen una societat agrària sobre l'alqueria Surroxela, de Sineu. El propietari hi posa el ramat i les eines de conreu. Les despeses, com són llavors i jornals en cas de necessitat, es pagaran la meitat per hom i els beneficis en la mateixa proporció. S'hi afegeix, encara que ja s'hauria d'haver donat per fet, que l'amitger podarà anualment les vinyes...

"Jo, Berenguer de Rees, deix constància d'entregar-te dos parells de bous, dues arades, dues aixades grosses i una de petita, una destral, dos jous, dues relles, una falç i dues sogues i una barrina, un garbell, i un esclopet, amb els quals puguis treballar bé i fidelment la possessió, des de la propera festa de Sant Miquel, durant dos anys seguits, i no oblidis de podar cada any les vinyes ben complidament, per a utilitat de l'aquestes vinyes i ceps. Alhora l'encoman i entrec quatre parells de galines, de les quals em donaràs la meitat i tu en tindràs l'altra meitat.

Per part meva, et promet d'enviar-te la meitat de les llavors necessarià per als sembrats i tu en posaràs l'altra meitat. De manera que de tots els productes i fruits dels arbres me'n donaràs la meitat i tu rebràs la resta. Convenc a fer-te arribar la meitat del que creguis necessari per a llaurar, segar i moldre el blat i l'ordi i dur-lo a l'era. Jo promet, així mateix, enviar-te la meitat de les persones que haguessis de menester, a més de les que són de la vostra família, per a la collita del blat.

Convenc, a més de tot això, per part meva i dels meus, fer totes les coses i mantenir tot el que hem pactat, durant tot el temps indicat i, al final del termini, m'has de retornar l'esmentada possessió amb tots els instruments i aparells que ara haig d'entregar-te, segons el pes i valor que tenen. I igualment m'has de retornar els bous, els quals, si s'haguessin mort per culpa teva, me'ls has de restituir". Signaven així aquell contracte. Hi havia el risc d'una mala anyada, d'una terrible sequera, d'una insospitada inundació, d'una sobtada malaltia dels estadants que els immobilitzàs per a la feina o qualsevol altre dissort que les cròniques no ens han d'aclarir.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ramon Turmeda i Rosselló, fa mes de 10 anys
Per la data és evident que en Berenguer de Rees i en Pons Mercer havien nascut al Continent; però... on? És probable que a la Catalunya Vella i varen transmetre la llengua i la cultura catalanes als seus fills i aquests als llurs; i així successivament ho han fet els nostres avantpassats fins avui. Tota una continuïtat d'un poble que s'estén del Pirineu a les Illes Balears i de generació en generació.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris